Editorial

Arriben les eleccions municipals i s’acosta el moment de fer una sèrie de propostes, reptes i objectius per als pobles del Ripollès.  Fa temps, però, que observem que les diferents actuacions queden entre brindis al sol o es dibuixen estratègies inconnexes que no acaben de funcionar quan algun ciutadà, encara il·lús, se les creu. I és que es diu a la ciutadania que s’impulsen línies, però després resulta que quan un ciutadà fa cas a l’administració li esperen paranys i traves que acaben comportant que acabi penedint-se del que ha fet. Per exemple, la tramitació de les ajudes dels fons Next Generation per actuacions d’impuls a la sostenibilitat acaben demanant una paperassa que alguns tiren la tovallola abans de rebre una ajuda que pot arribar als 3.000 euros. Si a vegades ja és complicat fer tràmits a l’àmbit local, nacional o estatal, quan s’hi suma l’administració europea el tema ja comença a ser incomprensible per a molts. No posem en dubte que l’administració hagi de ser garantista en la gestió pública, però algun punt mitjà hi ha d’haver entre un llenguatge completament incomprensible per al ciutadà i ser-li d’utilitat.

En l’àmbit local, també veiem com la rehabilitació d’edificis acaba topant amb més maldecaps dels que un es podria imaginar. El discurs polític passa per tal de tornar a omplir nuclis antics, però quan el tècnic circula per la via de les traves, tenim un problema. I, de fet, el tenim tots perquè al final aquests espais són el rovell de l’ou de molts espais del Ripollès. Fins i tot, a vegades, és més difícil rebre hipoteques. Per aquesta raó és important que, si algú fa el pas, noti que els consistoris acompanyen els discursos polítics amb fets. Si volem deixar de créixer en nous terrenys i revitalitzar espais, cal un disseny estructural que acompanyi a les famílies i no el contrari.

Però, com sempre, és més fàcil fer-se la foto que no pas que l’acció política s’hagi de posar a la pell de la gent i l’acompanyi en tots els passos.