Editorial

Sopar a la llum d’una espelma podria ser una de les imatges més icòniques per descriure un sopar romàntic. Això, però, és el que van patir moltes famílies del Ripollès a conseqüència de les incidències relacionades amb la nevada que ha afectat la comarca aquesta setmana. Podria semblar una anècdota de tantes coses que passen al llarg dels dies, però no deixa de ser una fotografia dels problemes que ha comportat que caiguin les volves de neu sobre una comarca, suposadament, de muntanya.

Feia dies que les prediccions meteorològiques auguraven que al Ripollès hi cauria l’anomenat or blanc i molts frisaven per veure les imatges de postal que la neu deixa arreu de casa nostra. Com sempre, però, que cauen més de quatre volves, els problemes se succeeixen. Una gran part de les carreteres dels municipis de la comarca van quedar impracticables i no perquè caigués un tou de neu en tan poca estona que fos impossible retirar-la. Com sol passar en aquestes ocasions, la mala planificació ha estat el detonant perquè quedéssim pràcticament col·lapsats en qüestions de mobilitat.

Segons la Generalitat, es van activar diverses màquines llevaneu per netejar tota la xarxa viària de la seva titularitat. La realitat, però, és que la seva presència va ser força escassa en un primer moment i es van anar activant serveis quan l’empastifada ja complicava, i amb escreix, la circulació pel Ripollès. Tot no és culpa de l’administració catalana. També hem comprovat com algunes màquines aixecaven les pales en les carreteres que no pertanyen als seus dominis. I mentrestant: conductors aturats, cotxes amb moltes dificultats i una circulació gairebé impossible.

El Ripollès és una comarca del Pirineu i com a tal les administracions haurien d’estar preparades per una ràpida actuació que impliqués que els ciutadans pateixin les mínimes afectacions per una nevada de les que no són històriques. Una nevada que es correspon a l’època que ens trobem, a l’hivern. I és possible que ara, que ja no estem tan avesats a veure caure volves més enllà dels punts amb més alçada, sigui el motiu pel qual es deriva tot aquest enrenou. Però no podem deixar l’ocasió per reivindicar que cal preparació, planificació i actuació i tot això amb coordinació i intentant minimitzar les situacions de risc. No pot ser que en ple segle XXI moltes persones s’hagin trobat sense subministrament elèctric. No pot ser.

Aquesta editorial, segurament, hauria de parlar sobre la magnífica notícia que serà per les estacions d’esquí la nevada, que bona falta feina, però com sempre passa quan cauen alguns centímetres de neu arreu del Ripollès, la notícia és les afectacions que implica perquè no hem sabut actuar amb rapidesa i diligència. De tot això en podem treure lliçons i intentar fer millor les coses en un futur. Amb el canvi climàtic potser no haurem de parlar-ne perquè no tornarà a nevar fins d’aquí a molt temps. Tot i això, cal que les màquines siguin al lloc que els correspon i que estiguin preparades per a actuar, cal que les línies puguin aguantar una nevada d’una comarca de muntanya i cal que tots els que decideixin siguin conscients de com cal actuar en un cas com aquest. Senyors, agafin llibreta i bolígraf, escriguin negre sobre blanc què ha passat i recordin que les lliçons del passat poden ser un encert de futur.