Editorial

Coincidint amb el 8M, el Dia de la Dona, la capçalera d’aquest diari s’ha tenyit de lila. Aquesta és una data que se celebra perquè aquest dia del 1917 van començar una sèrie de mobilitzacions de dones russes per aconseguir el seu dret a vot.

El pas del temps ha servit per anar assolint fites, però també per veure que hi ha determinats camps amb molt per avançar. I, de fet, com evidencien casos com els masclismes o la violència de gènere, hi ha signes alarmants de què estem retrocedint.

Que la jornada sigui reivindicativa i festiva ens ajuda a fer que parlem del col·lectiu i hi hagi empoderaments cap a la seva autoconsciència. Que això arribi a tots els pobles és un bon símptoma de les ganes de ser-hi, sentir-se escoltades i representades.

Bé és cert que hi haurà qui l’aprofita de cara a la galeria i per fer-se veure. Però això és important ressaltar el rol en el dia a dia. I per aquesta raó, cada número d’aquestes pàgines s’omple de gestes, encerts, errors i fracassos de dones de tots els àmbits de la comarca. I ho fan al costat dels homes, també amb les seves llums i ombres. Ho fem denunciant quan cal denunciar, aplaudint quan cal aplaudir i sense treure la cinta mètrica o el cronòmetre per veure si l’espai és suficient o insuficient.

Per aquesta raó, continuem treballant perquè ningú s’hagi de sentir ni de primera ni de segona pel fet de sortir en aquestes pàgines. En aquestes fulles hi haurà espai per al debat i punts de vista sobre cap a on avancem, sense estar disposats a fer passes enrere.

Per això, aquesta setmana tenyim de lila una capçalera convençuda del camí cap a la igualtat que ens inclou a tots. I que aquest camí es recorre dia rere dia, pàgina rere pàgina.