Editorial

Tots els pobles i comarques catalanes tenen jornades al calendari que acaben sent el punt perfecte per veure com passa el temps, com som i cap a on anem. En certa manera, hi ha uns esdeveniments que són com plantar un mirall al mig dels carrers i places per fer una fotografia que pren valor amb el pas del temps. Són dies que el mirall ens posa a prova per saber com ens projectem entre nosaltres i davant dels altres.

Al Ripollès, sense cap mena de dubte, aquest esdeveniment que fa de mirall és la Fira de les 40 Hores. No només perquè ha estat aparador de tendències i novetats tecnològiques que el pas del temps ha acabat jutjant, sinó també perquè ens permet veure com anem canviant. Hi ha novetats tecnològiques que s’hi han vist que ara han caigut en l’oblit.

També és un mirall perquè aquest any no hi ha cap previsió que marqui risc de pluja. I això, que hauria de ser una bona notícia, amb la sequera que portem a sobre ni tan sols ho és. La falta de paraigües, doncs, també serà reflex d’on som.

N’hi ha prou per veure hemeroteca -li poden donar un cop d’ull a la pàgina 2- per veure que sempre hi ha hagut una sensació que les fires passades eren millors. Però en aquestes pàgines hi poden llegir una interessant conversa amb Joan Manuel del Pozo que convida a l’optimisme per superar els reptes en contraposició a un pessimisme.

La resiliència ripollesa s’ha posat a prova al llarg del temps. El mirall no ens amagarà les cicatrius (també són part de la nostra història), però ens ensenya sempre algú dempeus i treballant. De fet, aquesta ha estat de sempre una comarca pencaire, bufin com bufin els vents, i això es veurà amb tota la feina que hi posaran entitats, col·lectius, administracions i empreses perquè la Fira llueixi.

El mirall ens projectarà llums i ombres. I potser entre tots hem de començar a veure-hi més el got mig ple que mig buit. La comarca té mancances, però la gran sort és que se sap aixecar de totes les crisis. La confiança i l’esforç conjunt ens faran anar més lluny.