Editorial

Aquest any la Fira de les 40 Hores ha tingut tots els astres alienats per tal de fer un esdeveniment que ha estat tot un èxit i que ha complert amb la seva fita de ser l’inici de la primavera social del municipi. La gent ha respost i s’ha deixat portar acompanyada pel bon temps i les ganes de seguir conquerint la normalitat perduda.

Per prendre-li el pols a l’estat real de la fira, caldrà trobar un terme mitjà entre l’eufòria d’enguany i la fredor de l’any passat. Mentre es depengui del temps, aquest serà un factor a tenir en compte per tal de saber que la gent volta si no arriba enfangada.

La fira és voltar, però també firar-se, comprar alguna cosa. Explicaven els responsables que els datàfons -pagar en efectiu es veu cada cop menys- dels comerços anaven a bon ritme. Això és important després que portem gairebé un any esperant un cataclisme econòmic que no ha arribat. Aquesta sensació de pànic, i amb les cicatrius encara de l’última gran crisi, han provocat que la gent actuï amb el fre de mà per tenir rocs a la faixa si venien mal dades.

Ha passat un cert temps per veure que el món tampoc s’acaba i cada dia torna a girar i surt el sol, al Ripollès també, és clar. A les portes de la Setmana Santa, i amb la neu ja a la seva recta final o directament exhaurida, confiar en els actius que tenim és indispensable, però sobretot el que cal és que confiem més en nosaltres i el que podem aportar cap endavant.

Esperem que la Fira de les 40 Hores sigui un impuls per una primavera pletòrica d’activitats culturals, socials i econòmiques per a tota la comarca.