Editorial

Són quinze dies, però per a molts sembla que les hores tenen més de 60 minuts i els dies s’allarguen més de 24 hores. Les eleccions municipals tenen allò del tu a tu, que és precisament el que les fa interessants. Alhora, però, aquest tracte tan pròxim també permet a candidats, electors i mitjans de comunicació descobrir les entranyes de tot partit que es presenta als comicis.

No els explicarem totes les corbes que hem d’entomar durant aquests quinze dies de carrera. No els volem avorrir! Però ja els hi assegurem que els pilots de ral·li no tindrien res a fer. Des de candidats que en reunions que res tenen a veure amb les eleccions suggereixen que haurien de cobrar per assistir els debats a alcaldables que pretenen que vivim dins d’un telèfon per saber què fan i què no fan. Caps de llista que van cronòmetre en mà per assegurar-se que sabem sumar i restar o que ens demanen si serem bons minyons. Candidats que volen escollir dia, data i hora dels debats i que volen imposar el seu criteri o que demanen perquè tenen una cosa o una altra.

Durant aquestes dues setmanes hem tingut la sensació que algunes candidatures han fiscalitzat més la nostra manera de fer que l’acció dels seus ajuntaments o governs durant tot el mandat de quatre anys. Benvinguda sigui, que això ens ha obligat a fer-ho encara millor i ser més pulcres, però no és això del que tracta una campanya electoral. En podríem dir tantes... que n’hi ha per escriure un llibre, no sabem si seria de novel·la negra o amb quin enfocament escriure’l.

Nosaltres veiem la intrahistòria i intentem fer d’altaveu dels projectes que es presenten per a governar i decidir el rumb dels dinou municipis del Ripollès. Intentem ser a tot arreu i reivindicar el que precisament ens fa diferents: ser del Ripollès i treballar per al Ripollès.

Les cartes gairebé ja estan totes descobertes i tots sabem que les municipals molts cops no van tant del color polític sinó dels noms que acompanyen a aquest color. Que es vota a la persona i no a la formació per a la qual es presenten. El diumenge tornem a tenir cita amb les urnes. Una cita que alguns pensen que no és la més important, però pensin que el nom que posin dins el sobre decidirà els pròxims quatre anys quina vorera cal arreglar o si fa falta apostar per un equipament o per un altre.

La política de poble és com la democràcia d’una casa i és que, de fet, l’Ajuntament no deixa de ser la casa de tots. Pensin a qui li deixarien decidir com gestionarien les seves finances, a qui li cedirien la potestat per escollir com voldrien que fos el seu habitatge o quin rumb hauria de prendre l’educació dels seus fills. Votin i escullin qui pot governar amb més solvència i projecte el seu poble. Votin i que guanyi, sobretot, el municipi.