Editorial

Ja ha passat. Tanquem el capítol de les votacions, però no el de les eleccions municipals. Els ciutadans han parlat i han decidit com estaran regits els 19 municipis de la comarca. En molts, la situació ja està resolta per als pròxims quatre anys, però hi ha excepcions i rellevants. L’alcaldia de Ripoll, la de Campdevànol i com estarà configurat el govern del Consell Comarcal. Tres pols que seran notícia els pròxims dies com ja ho han estat els resultats a la capital de comarca.

Els resultats es poden llegir de tantes maneres com colors hi ha, però el que està clar és que la configuració de l’arc municipal del bressol de Catalunya tindrà a sis regidors d’Aliança Catalana. Una formació política que ha posat sobre la taula un discurs clarament en contra de la immigració. Un de cada tres ripollesos que han acudit a les urnes han posat en qüestió el model de convivència pel que s’ha advocat fins ara i, fins i tot, podríem que la convivència s’ha posat en qüestió. Ha estat una campanya de perfil baix, amb propostes que parlaven del dia a dia, i, precisament, les propostes amb més contundència han tingut premi. Un premi que arriba després de quatre anys del que s’ha anomenat cordó sanitari contra el discurs de Sílvia Orriols i d’Aliança Catalana. Una solució ‘màgica’ que no només no ha servit per al que va néixer, frenar la seva presència a l’Ajuntament, sinó que ha servit per donar-li encara més ales. Si ara tots els altres polítics es posen les mans al cap, algú assumirà que l’estratègia era l’errònia?

Veurem com evolucionen les negociacions i si Ripoll tindrà nova alcaldessa en la figura de Sílvia Orriols. Un govern que tothom preveu que tindria només el suport de sis dels 17 regidors. O veurem si es reedita un nou tripartit a Ripoll. La política del pacte torna a regir Ripoll, però el que no es pot fer és amagar el cap sota l’ala o amagar-se durant quatre anys sota una manta. El poble ha tirat parlar sobre la convivència, sobre la immigració i sobre la cohesió social i aquesta ha de ser una qüestió que no pot passar per alt, com alguns voldrien.

Més enllà dels titulars fàcils, però, caldria parlar del nou partit ripollès i fins i tot català. Un partit que té nom, però mai representació: l’abstenció. Gairebé la meitat dels veïns de casa nostra no se sentin interpel·lats per decidir la configuració dels ajuntaments, això vol dir que hi ha moltes peces d’un puzle que no funcionen.