Editorial

És cert que l’escenari que es va marcar a partir del 28 de maig redibuixa el paisatge polític ripollès i ara tothom s’ho mira com a espectador, dibuixant els esquemes mentals que molts ripollesos són, som incapaços de fer. Segurament és més fàcil mirar-ho tot des de la finestra, sense entrar dins la casa. Experts i més experts que s’obliden que aquest paisatge ja es començava a dibuixar des de fa anys i que es pensen que el bolet ha sortit, sense tenir en compte que per aflorar primer hi ha d’haver les espores.

Hem rebut moltíssimes trucades aquests dies, hem llegit molts articles i hem vist i sentit moltes tertúlies. Tot plegat per trobar respostes simples a preguntes complexes. Alguns, fins i tot, ens exigeixen i recriminen alhora que siguem jutge, fiscal i les dues parts en un judici que va més enllà de la política o de la crònica política. Som pols informatiu, és cert. Però també tenim aquella espina que som pols informatiu només quan la notícia aixeca polseguera. De bones notícies sempre n’hi ha, però alguns tenen allò de donar lliçons i alhora buscar el clic fàcil.

I tot plegat gira entorn un monotema: la governabilitat de la capital. Es parla de noms, de sigles, però poc del que, al nostre entendre, hauria d’estar al centre. Mentre girem el full cap a la dreta o l’esquerra, amunt i avall, perdem el nord. Perdem de vista el que és important. Quin projecte hi ha per Ripoll? Quin projecte lideraran? Quin és el Ripoll que projectem?