Editorial

La política ripollesa ha agafat una dimensió, gairebé, desconeguda. Els últims moviments d’un tauler d’escacs ja complicat de per si, fan encara més difícil saber qui acabarà guanyant la partida o si quedarà en taules. Uns moviments que més enllà d’un tauler construït per Ripoll, s’han traslladat a terres barcelonines i han acabat desencadenat un desenllaç que tornarà al terreny de casa, però que es decidirà poques hores abans d’aquest dissabte.

Ripoll s’ha convertit en punt informatiu de primera referència i aquests dies ens hem avesat a veure tot de càmeres i periodistes corrent amunt i avall i donant suposades últimes hores, que els hi som cada dia ja havíem avançat en primícia. Allò de dir que ets el primer, perquè ets la casa gran, però sense haver trepitjat el terreny en els últims sis anys. Ripoll s’ha convertit en notícia i ara veiem com som un aparador, sense que ningú entri a la botiga.

Fer reflexions, anàlisis o el que vingui de gust des d’una cadira a 100 quilòmetres és més que fàcil. Fem veure que sabem del que parlem, ho fem amb seguretat i el país es creu que hem palpat els sentiments d’una vila de la qual només sabem que és el bressol de Catalunya i que Aliança Catalana hi tindrà sis regidors. Fer reflexions amb profunditat, amb coneixement de causa... això ja és més difícil i als que ens toca viure el dia a dia ja ens costa fer-ho amb tota la informació sobre la taula. Sigui com sigui, aquest frenesí acabarà, segur. Les càmeres marxaran, els periodistes deixaran d’opinar i Ripoll desapareixerà del mapa informatiu dels grans mitjans. Nosaltres, no pateixin, hi continuarem essent.

La política té allò de la pell, dels sentiments i ara, més que mai, ho estem veient. No podem preveure quin serà l’últim moviment, quina fitxa mourà cadascú i els podem assegurar que no tenim gens clar qui aixecarà la vara de l’alcaldia. El desenllaç serà aquest 17 de juny. L’únic que demanem, si us plau, és que guanyi qui guany, Ripoll no hi perdi.