Editorial

El 28 de maig era una data assenyalada. Molts pensàvem que seria un abans i un després per Ripoll, i quan tot es tancaria. Però els resultats van deixar un dels escenaris més oberts que s’han vist al Ripollès. La governabilitat de la capital de comarca seria complicada. Això tothom ho presagiava, però ningú albirava un sainet polític com el que hem viscut i continuem presenciant. La política dels pactes entrava en joc i el joc s’ha trencat com un nen quan no aconsegueix encaixar totes les peces d’un puzle complicat i decideix engegar-ho tot a pastar fang.

En els últims dies hem presenciat més que estira-i-arronses entre les forces que podien formar una possible coalició de govern que deixés a la força guanyadora als comicis, Aliança Catalana, sense la vara d’alcaldia. Unes converses que podrien haver culminat amb el pacte de la coca-cola i el vi, algunes fonts diuen que així es va brindar, o amb una coalició d’esquerres. El que està clar és que ni uns s’han entés ni els altres tampoc. Les tibantors hi han estat i ara la pregunta és clara: després de la investidura s’entendran? Hi havia una data límit: vint dies després dels comicis municipals per arribar a una entesa, però ara la data s’ha desdibuixat. Hi ha una línia finíssima a l’horitzó: el final de mandat, d’aquí a quatre anys. No han estat capaços d’arribar a entesa en 20 dies, és cert. Però també és cert que algunes persones volen recosir el trencament, malgrat que hi hagi esquerdes més que profundes.

Però per esquerdes profundes el que hem passat per alt aquests darrers dies. S’ha parlat de coalicions, de trencaments, de formació de govern, de l’ascens d’Aliança Catalana... i molt poc, per dir gens, de les necessitats, mancances i problemàtiques que viu Ripoll i la comarca en general. És clar que els interessos estaven centrats en altres assumptes, de segur. Però amb tot plegat qui hi ha perdut ha estat la ciutadania en general. Hi ha qüestions cabdals per al present i el futur com l’habitatge, la seguretat, un tren que no avança i les infraestructures que queden pendents. Esperem que durant aquest més de 1.400 dies que queden de mandat es parli de mocions de censures o enteses, si els partits ho creuen necessari, però sobretot que es parli dels problemes i es busquin solucions, que tots els ripollesos ho agrairem.