De serveis bàsics
De tots els residus que es van generar al Ripollès el 2022, 7.177 tones es van recollir de manera selectiva. Un 49% de les deixalles es van separar correctament. Una dada que no arriba a l’aprovat. Les xifres milloren, però no s’assoleixen mai els objectius. Els ciutadans de la comarca tenim un deure i una obligació perquè més enllà de reciclar, això és una responsabilitat compartida.
Si ens fixem en les xifres poble per poble, n’hi ha que passarien l’examen amb una notable, com Sant Joan de les Abadesses, l’únic poble on hi ha establer el porta a porta. D’altres, haurien de tornar a repetir el curs i estar força més atents a classe, com Setcases o Les Llosses. L’orografia del Ripollès i les casuístiques de cada municipi fan que no sigui possible una diagnosi compartida: el mètode que funciona aquí, potser no funcionarà allà. Però cal una reflexió conjunta i, sobretot profunda, sobre com millorar els índexs.
Quan arriba el rebut de les escombraries, una gran part de la població fa aquell comentari tan habitual de ‘Que car’, però pocs fan la reflexió sobre què passaria si acumuléssim totes les bosses al portal de casa.
En l’àmbit dels residus, com en gairebé tot, cal una conscienciació col·lectiva, més enllà de les decisions individuals. Bé, les decisions individuals ens ajuden a tenir un impacte col·lectiu. No val allò de dir que som sostenibles, medi ambientalment responsables, però després no veure aquestes proclames reflectides en els índexs de reciclatge comarcals. L’emergència climàtica que vivim ens imposa també ser conscients sobre aquesta qüestió mundana, terrenal, però que té un impacte directe sobre el present, però també el futur.
I sense deixar les xifres i continuant parlant de serveis bàsics, l’aigua també és protagonista en els darrers mesos. L’ACA assegura que hi ha sis municipis que superen el llindar permès per persona i dia de consum. Cal recalcar que alguns pobles encara no els han facilitat les dades. Alguns d’ells consideren que les dades no són correctes i que el consum no és tan elevat. No obstant això, no es pot assegurar a què es deu aquest consum.
La manca de pluges, tot i que el maig i juny ens han regalat aquelles tamborinades de tarda les quals sovintejaven abans de la intensa sequera, ha provocat que hàgim de ser encara més responsables en l’ús d’aquest bé que malgrat que molts consideren il·limitat, ja estem veient que podria ser un bé escàs. Les administracions poden fixar els límits, però és la ciutadania qui els ha de complir. La responsabilitat, una paraula que hauria d’estar més de mode del qual realment ho està, és una obligació. La conscienciació com a eina de prevenció. Potser seria aquesta la millor eina per ser entre tots una mica responsables.