Editorial

És un tema que ha centrat tots els debats electorals, des dels pobles més grans als pobles més petits. Tots tenen una qüestió prioritària sobre la taula: l’habitatge. El Ripollès, com bona part de Catalunya, no disposa d’un parc ampli, ni de lloguer ni de compra. Qui obri la porta a una immobiliària o doni una ullada als portals especialitzats en pot ser conscient, però qui més ho és, és aquell que busca i no troba absolutament res que encaixi: sigui per preu, per l’estat en què es troba o simplement perquè no hi ha oferta.

Alguns municipis han fet passes per a començar a caminar per frenar l’auge dels pisos d’ús turístic, com Ribes de Freser, o en altres hi ha projectes en marxa per a construir habitatges socials, com a Ripoll. Posar fil a l’agulla per a un problema que fa anys que s’arrossega i que ni a curt ni a mitjà termini tindrà solució. Ara, la capital podria ser declarada una vila amb el mercat de lloguer tensat. Una eina que ha de passar per diversos estaments i que, les mesures amb les quals va acompanyada la proclamació, tots els experts auguren que no donaran els fruits de seguida. A més, el sector considera que podria ser contraproduent perquè, en el fons, qui té un habitatge i el posa per llogar en vol obtenir un rendiment econòmic.

La manca d’oferta i l’excés de demanda provoca que els preus es disparin. Això és el lliure mercat. Però de retruc, aquesta situació comporta una emergència de país perquè garantir l’accés a l’habitatge ha de ser una prioritat o la prioritat. No cal ser un setciències per saber que això és un peix que es mossega la cua. Els pobles del Ripollès necessiten arrelar als joves i a tota la població en general i també necessiten nous veïns per acabar amb la despoblació que pateixen des de fa anys.

De lleis se’n poden fer moltes, només faltaria, i per això treballa el poder legislatiu. Però el que cal, més enllà de fixar topalls, són polítiques efectives que ajudin a reactivar un sector que en els darrers anys s’ha estancat. Afavorir la construcció de promocions per a lloguer, donar garanties als propietaris perquè obrin al mercat els pisos buits i que l’administració aposti per oferir pisos de lloguer social. Aquests haurien de ser els tres eixos sobre els quals pivotar per revertir aquest desori.

La situació és prou greu perquè tots els implicats s’arremanguin i comencin a treballar en polítiques efectives que reverteixin directament en la societat.