Editorial

Ja fa unes setmanes dèiem, en portada, que la política ripollesa entrava en una dimensió desconeguda. Això explica que el grau de sorpresa que podem tenir davant de fets noticiables sigui cada cop més elevat. La setmana passada, coincidint amb el número 1.000 reivindicàvem que, passi el que passi a la comarca, aquestes pàgines ho continuaran explicant.

Tot i això, hem de lamentar que el ple de l’Ajuntament de Ripoll s’hagi convertit en una espècie de plató de televisió. Resulta que partits, que han criticat la manera de fer política d’anar al ple per posar-se el vídeo a les seves xarxes socials, ara fan exactament el mateix. Enlluernats potser per la retransmissió en directe, s’ha arribat a una competició ridícula per veure qui la diu més grossa i fa la rèplica més contundent. I no ser contundent perquè al darrere hi ha un projecte de poble a defensar, sinó per ser el més beligerant, el més contundent i que obtingui més ressò a les xarxes socials. A Ripoll s’ha instal·lat la manera de fer política de Ciutadans. I el que pensa la societat de partits com aquest és de sobres conegut. La gent es pot enlluernar per la teleporqueria, però aquest model acaba esgotant-se. Ara, cal frenar en sec aquesta manera de fer política impròpia de representants polítics que no van amb cotxe oficial i trepitgen el carrer. Estan segur que estan oferint la seva millor versió per als conciutadans? Creuen que ajuden a cohesionar el poble o el porten pel pedregar? Certament, hi ha excepcions en el tarannà de fer, però discussions de 45 minuts sobre generació econòmica en un ple s’escapen de la raó. Aquesta setmana publiquem que Ripoll és el municipi de la comarca amb l’índex socioeconòmic més baix. Sentir a dir que ja hi ha polígons a altres municipis on instal·lar empreses en aquest escenari ens sembla inconcebible.

Assistim ja a la baralla per la baralla, als discursos abrandats i al centre de tot plegat, desprotegits, els ciutadans. Els ‘likes’ d’avui són els vots perduts de demà.

Fa temps que a la política local de Ripoll només hi perd el poble, que  ja veu amb normalitat que els seus representants polítics estan més preocupats per sortir bé al vídeo que a treballar pels interessos de la ciutadania. I, és clar, entrant en aquesta espiral de contradiccions les urnes ja han començat a passar factures. L’última, aquest passat diumenge.