Editorial

La meitat dels litres que surten dels dipòsits d’aigua que abasteixen Ripoll no es computa als comptadors. De cada deu gotes, cinc es queden pel camí. En un altre moment, aquesta notícia potser passaria per alt, però en un context de sequera i de canvi climàtic és un punt on cal aturar-se. No és un fet aïllat, passa a molts punts del país i sembla que és allò de qui dia passa any empeny. Els problemes amb el subministrament d’aigua venen de lluny i molts pobles del Ripollès n’han registrat darrerament. Aquestes xifres són les darreres, però si fem un recorregut no massa enllà, recordarem els problemes amb l’arsènic que es van patir l’any passat en punts com Ripoll o Campdevànol o els talls en el subministrament que es van decretar en municipis com Setcases o Campelles.

Un informe publicat per l’ONU alerta que estem davant ‘un risc imminent d’una crisi mundial d’aigua’. Si fa un temps semblava que aquesta qüestió era com la història de Pere i el llop, ara el llop ja ha arribat i pocs hi han fet res per aturar-lo. La conscienciació de la població envers l’ús adequat i racional d’aquest bé preuat s’ha anat accentuant, però l’alarma poc s’ha traduït en fets. Concretar solucions per un problema que ja és real i actuar de manera ferma per evitar que cap gota es perdi. Una nova cultura de l’aigua que implica el seu bon ús, però, sobretot, un sistema òptim que ajudi a implementar mesures d’estalvi.

Molts ajuntaments no tenen la capacitat econòmica per a poder fer front a totes les obres que calen per arranjar una xarxa que en molts trams presenta deficiències evidents. Els pressupostos són justos i just va de gestionar el dia a dia. Des de fa temps que ens trobem immersos en la fase d’excepcionalitat per sequera i les pluges, malgrat alguns dies puntuals, no sembla que ajudin a augmentar la disponibilitat de reserves d’aigua. Un context que no sembla que canvi perquè la ciència fa anys que ens alerta que les sequeres cada vegada seran més intenses i recurrents. Posar regles en un joc que cada vegada té la canonada més estreta és donar pa per avui i fam per a demà. Cal una nova cultura de l’aigua i sobretot una bona cultura de la gestió de l’aigua. Un primer pas és millorar el rendiment de les xarxes i evitar fuites. Un primer pas que necessitarà complicitats i remar totes les administracions cap a bon port. Perquè avui, però també ahir: cada gota és un tresor.