Editorial

L’estiu es viu a la fresca, i més amb les temperatures d’aquesta setmana en què els meteoròlegs consideren primera onada de calor de l’estiu. Aquestes dates van lligades a dies més llargs, més temps lliure, la mainada sense classes i el rellotge, afortunadament, es queda a casa. A més, hi ha gairebé totes les festes majors dels pobles, barris i carrers de la comarca. Un espai de retrobament especialment valorat després que la pandèmia ens els prengués.

Un temps en el qual, la majoria, vivim més relaxats i amb més ganes de xerrar i fer el toc que se suma a moments on la comarca té més habitants que mai amb les ocupacions de segones residències. I ara, que som una mica més de 25.000 ripollesos, la convivència als municipis ensenya les seves costures. En general, són pobles petits, amb pressupostos reduïts i que no tenen eines per fer front a l’incivisme creixent a zones de recollides de residus, de no recollir la caca del gos o de fer festes al mig del carrer.

Hi ha un punt de tota aquesta història que és inherent a l’estiu i a la relaxació, però en alguns casos aquest incivisme té més a veure en pensar que als pobles no s’apliquen les normatives. Al que des de l’àrea metropolitana s’ha batejat com a ‘territori’ també s’aplica el codi de circulació i les normes de convivència. Al final no es tracta de respectar el descans dels veïns o recollir les caques del gos per por que la Guàrdia Urbana ens multi, sinó per la nostra consciència cívica de viure en comunitat. I, benvolguts visitants, la normativa i el civisme no haurien de fer vacances.

Al final, el que cal evitar és que els ciutadans de primera residència siguin de segona i els de segona residència de primera. La quantitat d’avisos que pengen ara els consistoris ens fa pensar que no són fets anecdòtics i que, darrere cada campanya, hi ha un cas real.

La corresponsabilitat en la gestió i entendre les limitacions dels municipis és clau per una convivència que no hagi d’acabar amb la policia a la porta. En el punt del mig és on ens trobarem.