L’any de la veritat
D’aquí a un any sembla que veurem ja les primeres comunitats energètiques en funcionament al Ripollès, si es compleixen els terminis i requisits que estan sobre la taula.
Com una remor de fons, el concepte de comunitats energètiques ha anat creixent i gairebé un terç dels municipis tenen en marxa projectes per establir-ne una. Cert és que aquests conceptes, quan són encara teòrics, generen dubtes sobre el seu funcionament i en aquest sentit cal dir que tot l’embolic legal al seu voltant no ajuda al fet que hi pugui haver una confiança cega de la gent que no acaba de veure perquè si ja té llum, ha d’invertir en plaques que ni estan a la seva teulada.
En el tema de les renovables i l’autosuficiència energètica, el Ripollès s’ha mirat el tema amb una certa distància, com si adaptar-se a la nova realitat no anés amb nosaltres. No tenim vent per fer eòlica, però sí que vam ser pioners -potser sense saber-ho- amb l’energia hidràulica.
L’esperança que tenen molts impulsors de les energies renovables és que l’inici d’aquests projectes actuï com una taca d’oli i que, un cop el boca-orella funcioni, els interessats vagin creixent. L’increment de costos de l’electricitat i el gas amb les seves factures que maregen ha fet que apostar per les renovables no fos una qüestió pràcticament ideològica, sinó que també de butxaca i aquí potser entren alguns a fer el canvi.
Els experts en canvi climàtic diuen que el temps comença a collar i que cal prendre decisions per descarbonitzar l’economia. Un fet que alguns es miren de reüll, però al final ens interpel·la a tots. A comarques com la nostra, on el cotxe gairebé no és ni una elecció, trobar alternatives més verdes en mobilitat és complicat i no hi ha prou massa crítica per al transport públic. La bicicleta a alguns municipis amb fortes pendents pròpies del Prepirineu no és tan sols una opció. Per tant, que el camí a emprendre encaixi amb les nostres necessitats s’entreveu complicat.
Són només alguns exemples del repte que tenim davant i que hem de començar a assumir. En això les administracions hauran de fer feina agilitzant els tràmits i fent allò que a vegades tant els costa que és predicar amb l’exemple.
