Un nou inici de curs
Aquest dimecres ha arrencat un nou curs escolar. Els alumnes tornen a les aules amb les motxilles carregades d’experiències d’aquest estiu. Han estat 75 dies fora de l’entorn escolar, 75 dies en què les famílies han fet una autèntica demostració d’enginyeria per poder conciliar. La rutina retorna als pobles i es dona el tret de sortida a una nova etapa que arrenca amb el professorat lamentant, com ja va passar l’any passat, el poc marge de temps amb què han comptat, realment, per a preparar tot l’engranatge que cal per afrontar els deu mesos d’aprenentatge. Alguns arrenquen sense tot el professorat assignat i d’altres, malgrat ja tenir tots els noms i cognoms, no disposen de figures clau que sovint passen desapercebuts: els vetlladors.
El departament fa promeses que després no compleix i això no fa res més que restar en un entorn que ha de servir per sumar. Per sumar els ciutadans del futur i fer-los créixer tant en l’àmbit escolar com personal. Uns dies clau per determinar el que passa els pròxims mesos.
I amb l’arrencada del curs també sembla que arrenca el curs polític. Si més no en l’àmbit de la política a gran escala. L’estiu, sovint en l’àmbit informatiu, és com un gran desert on trobes un oasi. Aquest no n’ha estat l’excepció. Estem a les portes de la celebració de l’11 de setembre. Una diada que sembla que serà descafeïnada, com ho han estat els darrers anys. L’energia política que vivia el moviment independentista sembla que ha passat a millor vida i prova d’això és el nombre d’autocars que partiran del Ripollès per participar en la manifestació de la diada. L’escenari obert de cara a la investidura del nou govern espanyol pot ser una escletxa per començar a redibuixar un esperit que ha quedat en somort. Hi ha decepció, que amaga la il·lusió. La desafecció cap al món polític és més que evident i això és un dels reptes a afrontar aquest nou curs polític. Un nou curs polític que en l’àmbit comarcal té molts reptes al davant: sostenibilitat, habitatge... Aquests són només algunes qüestions prioritàries que han d’afrontar els actuals governs sorgits de les eleccions municipals. Queda feina per fer i esperem que no facin com al departament d’Educació i no deixi tot els reptes que hi ha per a l’últim moment.