Editorial

Aquesta setmana ha tornat a caminar el consell d’alcaldies del Ripollès. Nou mandat, nou escenari i això és el que s’ha constat en aquesta primera reunió dels alcaldes dels dinou municipis de la comarca. La trobada s’ha celebrat a la seu comarcal, a Ripoll, després d’una primera posada en escena itinerant que no ha acabat de fructiferar. Les reunions se succeïen en diferents pobles amb la voluntat que els representants polítics coneguessin i reconeguessin les realitats que es viuen dins del Ripollès. Unes realitats que sovint són compartides, però que a voltes tenen les seves particularitats. Aquesta fórmula no ha quallat. Si bé a l’inici del passat mandat no quedaven cadires buides a la taula, ja a les acaballes semblava el joc aquell d’anar traient els personatges del tauler. Fins i tot, en alguna de les sessions es va témer no poder-la celebrar per no arribar al mínim quòrum establert.

Ara s’ha decidit retornar a un punt central i intentar recuperar el dinamisme que hauria de tenir. La taula ha de ser un punt d’encontre entre aquestes realitats que es registren al Ripollès i sovint coexisteixen sense conviure. Una cohesió que sovint a la comarca no es palpa i que convé treballar. La realitat és que som pocs, uns 25.000, i si no anem tots a una, fent un front comú, les mancances que patim en diversos àmbits es dilueixen com les gotes que nodreixen els rius.

El nou consell d’alcaldes, presidit per Xavier Guitart, alcalde  de Camprodon, ha fixat diferents línies de treball. La prioritària: la coordinació entre municipis. Una coordinació que implica remar tots en conjunt per trobar les solucions. N’hi ha més: la seguretat, la mobilitat comarcal o una de les constatacions més evidents en els darrers temps, la manca d’habitatge. Una manca d’habitatge que topa amb la voluntat de prosperar.

Els alcaldes dels dinou municipis, en consonància amb l’acció del Consell Comarcal, tenen reptes majúsculs que ja no només piquen a la porta, sinó que s’han assegut en una taula de debat que necessita acció i reacció. Si la comarca no actua, el Ripollès perd pistonada. I això és una situació que ningú pot contribuir al fet que passi. Els reptes hi són, i la feina hi ha de ser. Ara és l’hora d’arremangar-se i treballar.