Què està passant?
Des de fa uns mesos, els registres d’atur comarcal fixen mínims històrics des de la crisi econòmica del 2008. La xifra de persones sense feina constata que està estancada. Una notícia que té una doble lectura: el mercat laboral s’ha recuperat de l’hecatombe ocasionada per la Covid-19, ja trinxat prèviament; però, per altra banda, hi ha una borsa de persones que tot i estar en recerca activa de feina, no s’insereixen en el mercat laboral.
Des de fa molt temps, les empreses viuen una odissea per trobar treballadors. Una manca de mà d’obra des dels llocs menys qualificats als que necessiten més expertesa. Hi ha professions en què el relleu generacional ja és una epopeia. L’avanç de la societat ha empès a algunes professions a ser considerades de segona, com una sortida laboral per aquells que fracassen en els estudis. S’ha estès la convicció que qui no tenia estudis universitaris era perquè no servia i això ha provocat que alguns sectors es vegin abocats a una difícil ocupació. També aquell sentiment que viure el Ripollès és viure en una comarca amb poques oportunitats. És cert que el ventall de possibilitats no és el mateix que a l’àrea metropolitana, no se li escapa a ningú. Però quan els directius de les empreses expliquen que algunes ofertes amb uns requisits específics no es cobreixen és que realment el problema és de magnituds considerables.
L’oferta no casa amb la demanda i la demanda no casa amb l’oferta i això s’està convertint en una roda de hàmster de la qual pocs saben com sortir-se’n. En els darrers anys s’ha apostat des d’alguns sectors empresarials per oferir formacions específiques per cobrir la demanda de fusters o electricistes, per exemple. La realitat és que el sector encara no nota aquest impuls. També s’han dibuixat plantejaments a llarg termini per afavorir el progrés econòmic comarcal, tenint en compte les ofertes laborals i les demandes creixents del mercat. Els empresaris parlen, però aquesta borsa de treballadors que fa molt de temps que estan en situació d’atur no es resol. La planificació també implicaria buscar el perquè de la seva situació. Només així es podria desenquistar una problemàtica que afecta una gran part de la societat i que desllodrigar-la hauria de ser una preocupació prioritària de primer ordre.