Editorial

Fa disset anys que no es veu una grua a Ripoll. Una grua per construir habitatge nou a la capital. El parc d’habitatge de la vila és escàs, molt escàs i envellit, molt envellit. Qui faci una recerca activa per les immobiliàries o els portals de referència veurà que qui vulgui trobar una nova llar, ho tindrà complicat. I davant d’aquest panorama s’obre una nova finestra d’oportunitats. Té noms i cognoms: els pisos socials de Can Guetes; i mare i pare: l’Ajuntament de Ripoll i la Fundació Eudard Soler. Des de fa més de quinze anys que planeja aquest projecte sobre les taules de les dues institucions. Un projecte que segurament arriba tard per a pal·liar els efectes que ja no és que comencin a treure el cap, sinó que ja caminen amb força.

Sigui com sigui, aquesta setmana la iniciativa ha fet un pas més per consolidar-se amb l’aprovació del conveni de col·laboració per començar a establir les regles de joc d’aquest trencaclosques que costa d’encaixar. Ha estat possible per majoria simple, amb els vots de l’equip de Govern i Junts. Tots els grups, però, coincideixen que cal buscar un antídot a aquest mal que arrossega Ripoll, però que es pot fer extensiu arreu de la comarca. El cavall de batalla, però, és que alguns grups de l’oposició veuen dubtes sobre el projecte presentat. És cert que no hi ha un pla de viabilitat. Mirant les xifres presentades és viable, sí. Tanmateix, és que aquestes ratlles contemplen, només, un escenari del tot favorable. No es parla en cap moment què passaria si no es poguessin assolir els objectius. Els comptes ordinaris de l’Ajuntament haurien d’assumir els costos? Què comportaria això? S’hauria de deixar projectes pel camí? Aquestes respostes no hi són. Diuen que hi seran quan arribi el moment de parlar del contracte definitiu. En un projecte, però, en què es parla d’un pagament de 18 milions d’euros a cinquanta anys potser caldria fer els números abans de començar a tirar-lo endavant. Quan un firma una hipoteca es fa un plantejament: ho podré pagar i ho podré pagar si passa això?

Tampoc queda clar quina tipologia d’habitatges hi haurà: pisos d’una, de dues, de tres habitacions? Si parlem que els joves no troben pisos per a emancipar-se i formar el seu projecte vital, això ho volem revertir amb pisos amb una sola habitació? Si ha de servir com a un principi d’un camí, tindran la possibilitat de trobar un nou habitatge a la capital per acabar de conformar-lo?

Des del 2007 que es va començar a gestar el projecte i ara sembla que és una iniciativa que ha de córrer a la velocitat de l’Usain Bolt. Semblava que anàvem a ritme de tractoret, però ara convé posar-hi una sisena marxa. Això sí, sense tenir clar que el cotxe pugui assumir-ho. Aquest hauria de ser un projecte de poble, de futur, i que s’aprovés amb unanimitat. És cert, tal com ho plantegen alguns partits, que si no es posa llum a tots els interrogants, serà un projecte aprovat, però no de poble.