Editorial

La voluntat de qualsevol mitjà de comunicació és reflectir la realitat del lloc que explica. Per tant, la nostra voluntat és que aquestes pàgines siguin el mirall més fidedigne del que passa al Ripollès. En el cas concret de Ripoll, sembla que el mirall estigui deformat. L’actualitat política que escriu la capital del Ripollès té molt a veure amb el dia a dia dels ripollesos. Un dia a dia que precisament l’actualitat política no reflecteix. La tibantor que es viu en el si de la corporació municipal ha arribat a límits mai vistos, més enllà de les necessitats quotidianes de les més de 10.000 persones que viuen a la vila comtal.

Sembla que la fotografia de què importi més que el què. Durant la campanya electoral gairebé tots els grups polítics van posar sobre la taula que copsaven una mateixa realitat que no és altre que necessitats com més habitatge, dinamisme econòmic o retentir els joves al territori. Tot això, no ha servit res.

El panorama al ple, més enllà de les persones més polititzades, és un plató de telerealitat que el premi és sortir en la pantalla amb la frase més grandiloqüent. En aquest concurs, com bé es poden imaginar, qui hi perd sempre és Ripoll. Els projectes de poble es converteixen en un estira-i-arronsa per veure qui hi pot posar més el cap: per exemple, els problemes d’incivisme es converteixen en una conversa sobre si cal o no immigració o l’expertesa en la llengua catalana es converteix en un debat de primer ordre.

L’aritmètica de les urnes han complicat la governabilitat de Ripoll, i molt. És difícil que s’entenguin, però semblaria que la política municipal hauria de ser això: buscar ponts de diàleg i punts de trobada perquè qui guanyi sempre sigui el poble i no el polític. De fet, quan no fan tant soroll en molts temes hi estan d’acord. O això traspua quan comences a treure el gra de la palla.

Està clar que aquest clima no es pot sostenir en el temps perquè al final la política sí que es divorciarà de la ciutadania. Hi ha diverses opcions sobre la taula, però només amb voluntat poden ser una realitat. Una realitat que a molts representants polítics no els agradarà, però que si s’han presentat per governar i governar bé Ripoll, és el seu deure fer-ho. Govern i oposició tenen un deure amb la ciutadania i és precisament resoldre aquelles qüestions que van posar en relleu durant les promeses electorals. Més enllà de colors polítics. Sense majories absolutes, la voluntat de pacte és indispensable.
La veritat, però, és que mentre els problemes de fons no es mouen, el poble no es gestiona a cop de tuit ni de comunicat.