Editorial

Aquest dilluns el PSOE registrava la proposició de llei d’amnistia al Congrés dels Diputats. Una llei que abasta del 2012 a l’actualitat i que suposaria posar el comptador judicial i polític a zero per començar una altra pàgina de la història de la relació entre Catalunya i Espanya. El text suposaria que quedarien amnistiats polítics, també, de casa nostra, com la ribetana Irene Rigau, qui va quedar inhabilitada i va haver de pagar una multa. El text presentat diu que no els tornarà, però, els diners que han hagut d’abonar a conseqüència de les sentències. Unes xifres que en molts casos ja són una condemna en si mateixes perquè suposen un revés econòmic per a qualsevol família, del qual difícilment podran revertir.

La llei d’amnistia ha de permetre allunyar-se dels tribunals i oblidar els delictes del procés. Per aquells qui encara tenen l’espasa de Dàmocles sobre les espatlles serà un respir que els farà guanyar anys. Només aquells que conviuen amb els afectats saben pel que estan passant i difícilment és traslladable el sentiment a tots els qui no ho pateixen.

El que és més curiós és que ara partits polítics, sectors econòmics o algunes associacions de jutges, per posar-ne alguns exemples, diguin que la política pren el poder als jutjats. Quan es judicialitzava el procés, cap d’aquests sectors es va aixecar per dir que la política havia de dirimir-se als terrenys de la política i que els judicis s’havien de fer en el terreny de la justícia. Aleshores era una macedònia, on tot s’hi valia, sempre que fos en contra dels interessos de Catalunya.

Pujar al cotxe era un delicte de greus conseqüències. Votar era un crim. Però ara veiem com poden sortir grupuscles al carrer, alguns amb amenaces que fan posar els pèls de punta, i això és una expressió democràtica de l’enuig d’una part de la ciutadania a conseqüència de la presentació de la llei d’amnistia. Als que surten ara pocs els importa Catalunya o refredar la judicialització de la política, el que els importa és evitar quatre anys més de govern liderat per Pedro Sánchez.

En cas de prosperar i fer-se efectiva l’amnistia, ara l’independentisme haurà de recosir un espai que ha quedat diluït amb el pas dels anys, de les negociacions, dels judicis i de la judicialització. Una unitat d’acció que ha passat a ser una absència d’acció compartida.