Editorial

Mirar cap a una altra banda no arregla els problemes. Aquesta màxima que podríem aplicar a tants aspectes de la realitat ripollesa la volem centrar en aquesta editorial amb la violència de gènere.

Diferents municipis del Ripollès, amb la sonada excepció de Ripoll, han fet actes institucionals per l’erradicació de la violència envers les dones. Una violència que passa pel fet de ser dones. S’hi poden donar moltes voltes, però al final la violència és de gènere per aquesta raó.

Quan aquesta problemàtica es va posar a sobre la taula amb força, a principis de segle, hi havia un cert corrent que pensava que amb el temps les noves generacions acabarien arreglant el problema. Educades a les escoles amb igualtat i valors això faria que els murs que s’havien trobat les dones es trenquessin i la violència anés desapareixent. El temps, però, ha convertit aquesta perspectiva en una espècie del conte de la lletera.

Les dades del Ripollès parlen per si soles. Una de cada deu dones ateses per violència de gènere a la comarca eren menors d’edat. Mentre les institucions apel·len a la conscienciació i els discursos de rebuig a aquesta violència (una vegada més amb l’excepció de Ripoll on el radicalisme no permet consensuar una declaració conjunta), els nostres joves reben a través dels telèfons mòbils discursos on la possessió, el control i la submissió de la dona formen part del seu paisatge habitual. I es considera normal allò que no ho és.

Els discursos masclistes, homòfobs, racistes no troben espai en canals oficials, però en canvi circulen per WhatsApp, xarxes socials on es compren relats que creiem que havíem deixat enterrats. Uns espais on se solen premiar qui la diu més grossa.

Com dèiem abans, mirar cap a una altra banda no arregla el problema. I a tots ens pertoca assumir la responsabilitat. Hi ha treball a les aules, als espais d’oci, a les comissaries on algunes denúncies fan més mandra que altres i també als mitjans de comunicació on no poden tenir espai discursos que avalen que els espais públics i els drets i llibertats tenen carrils lents i ràpids en funció de gènere, raça o religió.

Enguany ja portem 190 dones ateses al Servei d’Informació i Atenció de les Dones (SIAD) del Consorci de Benestar del Ripollès, més que en tot l’any passat. Un servei clau i integral que ajuda en aquests moments. A la societat ens correspon demostrar que no estan soles.