Editorial

El pont de la Puríssima deixa imatges habituals durant aquesta època de l’any. Carrers a vessar de persones, fires de Nadal molt concorregudes, propostes que s’omplen fins a la bandera. I això és gràcies als ripollesos que fan comarca, però també dels visitants que escullen la comarca per a fer-hi estades durant les èpoques festives. Un dels grans pols d’atracció d’aquests dies és evident que són les estacions de muntanya de casa nostra. Un pal de paller per a l’economia ripollesa que fa de tractor per a molts negocis, sobretot del sector serveis, que veurien ressentida la seva viabilitat si el visitant no trobés aquesta oferta al Ripollès.

Els registres aconseguits durant aquesta primera setmana de desembre fan albirar que l’època nadalenca també serà un bitllet daurat per a l’hostaleria i la restauració. Les perspectives són bones i així ho confirmen els responsables dels sectors implicats. Un bon símptoma que el Ripollès està de moda per a passar-hi unes vacances.

El que està clar és que quan hi ha oferta, la ciutadania respon. Acostumats a veure en punts com la capital els carrers i places deserts durant les tardes del cap de setmana, feia patxoca constatar l’afluència que es va registrar durant els dies de la fira de Nadal. Una aposta per dinamitzar el comerç de Ripoll i fer-ho combinant parades, comerços oberts i sobretot una gran oferta lúdica que convidés a fer un tomb pel centre de la vila comtal. Això constata que no s’hi val a queixar-se i quedar-se amb els braços plegats, sinó que cal fer una aposta ferma per oferir aquell quelcom més que faci que la gent tingui ganes d’agafar l’abric i sortir a donar una volta, donar una ullada als comerços, a gaudir dels municipis. Si no hi ha una oferta destacada, és cert, el temps no invita a aixecar-se de davant de la vora del foc. Aquesta aposta ha d’anar acompanyada de les entitats, però sobretot dels consistoris que tenen la capacitat d’impulsar polítiques perquè els pobles de casa nostra siguin un bullici d’activitat. Sense aquest impuls és impossible tirar endavant com a municipi ni com a comarca.

En un moment en què gairebé tots els pobles del Ripollès lluiten més per apujar persianes i no tant perquè no s’abaixin, la reflexió hauria de concretar-se en què fer per ajudar a incentivar que els ripollesos, però també els visitants vulguin fruir de l’oferta lúdica, comercial i cultural de la comarca. Una aposta decidia per fer Ripollès, més enllà de les prioritats polítiques.