Editorial

Estimats Reis Mags de l’Orient,

Aquest any us demanem salut per a tots els ripollesos. Ja sabeu que falten facultatius i que és una demanda històrica que l’equilibri territorial també sigui en matèria de sanitat. Suposem que a bona part del país també hi passen les mateixes coses, però el Ripollès -ho diuen totes les estadístiques- és una comarca envellida i necessitem recursos per continuar essent una comarca de primera i no relegats a un simple jardí d’estiueig.

També us demanem feina. Necessitem ser motor, i motor amb empenta. Si hi ha feina i llocs de treball dignes, podríem retenir talent i jovent. Són dues qüestions prioritàries per a la pervivència comarcal tal com coneixem el Ripollès avui dia. Potser algunes carreres mai tindran sortida a la comarca, és cert.

Però també és cert que revertint dinàmiques, buscant els engranatges correctes i les aliances pertinents, que en seria de diferent!

Però perquè això sigui possible, la vostra màgia ens ha d’il·luminar, i molt, en un altre tema que és més que prioritari: l’habitatge. Com heu pogut comprovar amb els vostres prismàtics màgics, trobar un habitatge digne i a bon preu és una quimera més gran que la tranquil·litat política a Ripoll. Tenim un parc residencial envellit, sobretot en els centres històrics de les viles, i els que estan en bones condicions, sovint es destinen a habitatges turístics o de segona residència. Això no és una bona manera d’intentar revertir una piràmide poblacional que algun dia perdrà l’equilibri del tot si continuem amb les tendències dels darrers anys. Alguns consistoris hi estan destinant esforços més que ingents a intentar reverir aquesta manca ara gairebé endèmica d’habitatge, però segurament aquesta és una qüestió que traspassa l’esfera pública.

I per no demanar regals impossibles, potser ja no caldria fer peticions sobre l’àmbit polític, que entre vies, aqüeductes i carrers fa aigües en molts municipis. La política sempre s’ha dit que ha d’estar al servei de la ciutadania, però sembla que en els darrers temps el ciutadà serveixi al polític, no per avançar en l’àmbit de poble sinó per escalar dins aquest sistema del qual diuen alguns que n’estan farts, però que en el fons els agradaria poder-ne formar part perpètuament, malgrat que la seva visió sigui esbiaixada i partidista.

Hem estat molt bons durant el darrer any. Potser no podreu portar-nos tots els regals que peticionem, però si durant els 366 dies d’aquest any es poden arreglar algunes d’aquestes qüestions, prometem fer bondat.

P.D.: Si anant a repartir els regals podeu fer alguna cosa amb els núvols perquè també ens regalin aigua, estaríem molt agraïts.