Adeu
Projecte enterrat. El Govern descarta que Catalunya pugui ser seu dels Jocs Olímpics d’hivern. Després d’anys parlant, debatent i explicant el projecte, ara ha quedat en remor d’allò que podria haver estat i mai serà. La proposta tenia suport de bona part del teixit polític i empresarial, però des d’un primer moment una part de la societat el va rebutjar esgrimint que la climatologia cada cop seria menys propícia per comptar amb els cims nevats.
El projecte, de mica en mica, feia aigües per les desavinences amb qui havia de ser soci i aliat i també perquè es presentaven informes sense aval. Una incertesa que va anar acompanyada de certeses: la despesa que ja s’havia invertit per diversos informes amb un ampli ventall de conceptes. Ara, ja no valen per a res.
És cert que els Jocs Olímpics d’hivern podrien haver esdevingut una bona manera de promocionar punts del país com el nostre. És cert, també, que els promotors asseguraven que aquesta possible celebració també suposaria un avenç per al tan desitjat reequilibri territorial amb passes endavant en matèria de transport sostenible com la línia del ferrocarril. Però tot això ha quedat en paper sec, perquè d’aigua, poca últimament. I és que precisament la manca de precipitacions i la poca presència de neu han estat alguns dels detonants per sepultar la candidatura que ha passat com un fantasma per tot el Pirineu.
El projecte perquè Catalunya tornés a ser seu olímpica ha quedat en l’oblit, però el que no ho haurien de fer són les promeses sobre les millores més que necessàries en punts com el Ripollès. Darrerament, s’han anunciat inversions a la línia R3, però això no és suficient per tenir una línia moderna que s’ajusti als criteris que es requereixen en l’actualitat. Manca inversió, inversió real i que el tren es pugui convertir en una línia alternativa al transport privat. També s’anunciaven inversions en matèria d’habitatge, una inversió que malgrat que els jocs ja no veuran mai la llum mai hauria de quedar en l’oblit.
Hem llençat molts diners per a un projecte que ha trobat el carril sense sortida, uns diners que podrien haver servit per treballar en prioritats reals del país i no en un somni olímpic que des de bon començament va començar amb la flama apagada.