Editorial

La impremta Maideu de Ripoll, el restaurant Els Caçadors de Ribes de Freser, Esports Pons de la capital de comarca i l’Estanc Pilar de Campdevànol sumen més de quatre-cents anys de trajectòria comercial. En els darrers dies, els quatre establiments han rebut el reconeixement per aquest recorregut centenari en mans de la Generalitat de Catalunya. Uns premis que volen recordar el servei de qualitat i personalitzat als seus clients, tot adaptant-se als canvis en les necessitats de compra de la ciutadania. El Ripollès està d’enhorabona gràcies a aquestes trajectòries que rememoren el concepte de tradició que ha perviscut fins a l’actualitat.

Fa temps que es parla de la vitalitat comercial a la comarca. Que el comerç anomenat de proximitat té depredadors molt més forts és una realitat incontestable, però també és una constatació que aquells que decideixen emprendre una aventura diària aixecant les persianes de la botiga són petits herois quotidians que no tenen capa però sí molt de valor.

És una frase recurrent per parlar d’aquest sector que una ciutat sense comerços és una ciutat sense vida. Però no per ser una constant quan es parla del sector comercial de proximitat deixa de ser una veritat com un temple. Els comerços fan poble, fan autoestima i creen sentiment de pertinença. La gran majoria ho fan des d’un tracte personalitzat, del tu a tu, i coneixent gairebé a la perfecció el client.

La salut comercial del Ripollès segurament no està a l’UCI, però sí que entre tots hauríem de fer una reflexió perquè no viu els seus millors moments. Està clar que utilitzar una aplicació per mòbil i comprar a través de plataformes per internet és una opció còmoda, però cal revitalitzar el petit comerç en comptes dels gegants digitals. L’Eva, en Josep o la Maria, per posar tres noms a l’atzar, també paguen els impostos que ajuden a fer créixer els nostres pobles, i com a ciutadans ens hauria de preocupar que en comptes de llum, els municipis es tenyeixin de la grisor de les persianes abaixades. Una reflexió en els dos sentits, també, perquè el comerç ha de reflexionar sobre quins incentius pot oferir perquè el ciutadà prefereixi posar-se l’abric i sortir a comprar a la botiga tradicional. La flama del comerç continua viva en els establiments centenaris de la comarca, però cal afegir-hi fusta perquè continuï cremant per escalfar l’activat comercial.