Editorial

Ripoll torna a ser a l’epicentre. Després d’uns mesos de calma mediàtica, que no política, els titulars dels mitjans amb seu a Barcelona tornen a posar el focus en la capital de comarca. La raó: l’ajuntament dilata els terminis per empadronar als immigrants d’ençà de l’entrada al govern d’Aliança Catalana.
Empadronar, tothom s’empadrona. Això és una realitat incontestable i també admesa des de la corporació municipal. El marge que permet la llei és al que s’agafa el govern per marcar els temps. Però això no vol dir que ningú es quedi sense el seu dret a ser empadronat al lloc on resideix.

En una societat en què sovint ens quedem amb el titular i no amb el cos de la notícia, estan aconseguint la quota d’audiència que buscaven. Fa una setmana que parlem d’un tema que, fins ara, no s’escoltava com a preocupació dels ripollesos. El que sí preocupa és que no tenim sala Eudald Graells, s’han perdut els pisos de Can Guetes, que suposadament no hi ha diners, però sí pel que es vol, que totes les obres que es fan són heretades de l’antic govern i que el rumb de l’actual ni hi és ni se l’espera. Als ripollesos els preocupa els problemes per anar al metge, que busquen pis i no en troben o que cada cop hi ha menys botigues obertes.

Els plens s’han convertit en un plató de televisió semblant al Sálvame. A veure qui la diu més grossa i qui té el tall més bo per les seves xarxes i alimentar els seguidors. Un show de sis hores en què l’últim que preocupa és Ripoll.

No pot ser que ens governi un equip que promet el que sap que no pot complir, que etzibi frases com ‘si no t’agrada, marxa del poble’ a un càrrec electe o que menystingui l’opinió d’un ciutadà que l’expressa a un ple. No pot governar qui no té projecte.

Però, fins quan? L’oposició no va saber bastir un projecte comú i governar Ripoll. La poca entesa política entre els diferents líders de la resta de partits ha permès accedir a l’alcaldia Aliança Catalana. I a partir d’aquí, l’oposició sí que fa front comú per denunciar l’incapacitat d’acció de govern, la sensació que els tècnics són qui dicten l’oremus de la capital i que reben insults i menyspreu constants, sigui en el ple o a través de les xarxes socials, per part de regidors. El cap de files de l’Alternativa per Ripoll, Dani Vilaseca, deia obertament en la Tertúlia de Televisió del Ripollès que hauria de ser l’hora de començar a treballar en la moció de censura. Unes paraules que mai acaben de quallar en una vertadera aliança de forces que treballi perquè Ripoll no sigui la riota del país.

Deien abans del ple d’investidura que no s’entenien. Que les diferències eren massa per treballar en un projecte comú anomenat Ripoll. Els actors continuen sent els mateixos i un projecte de govern segurament és una utopia. Els membres de l’oposició haurien de fer una reflexió més que profunda. No es pot denunciar sense actuar. Si volen aturar tot aquest desgavell, posin-se les piles i comencin a actuar. I si no són els millors actors, plantegin-se quin és el pas que han de fer.  Si el temor és una majoria absoluta, treballin junts, sumant cada dia per Ripoll. El poder s’exerceix.