Editorial

Vivim en un món en què la tecnologia és el pa de cada dia. Quants de vostès es lleven i el primer que fan és obrir el mòbil? Consultar què ha passat? Si algú ens ha enviat un missatge? N’estem segurs que la gran majoria ho fan. I aquesta ‘necessitat’ permanent d’estar connectats també influeix en els més joves. El mòbil s’ha convertit en una batalla habitual per a moltes famílies, en què el dilema és mòbil sí o mòbil no, el dilema és fins quan podrem aguantar sense comprar-li.

La tecnologia també forma part dels centres. Cada cop es veuen més ordinadors i menys llibretes, Les metodologies aposten per noves fórmules en què la interacció amb una pantalla és l’element més imprescindible i, probablement, aquesta és una de les causes que provoquen els nefastos resultats que darrerament s’han conegut sobre el nivell educatiu de l’alumnat català.

El debat sobre si calia o no prohibir els mòbils a les aules fa temps que s’arrossegava i, de fet, alguns centres catalans ja havien aplicat normatives que en restringien l’ús. Ara, el govern català hi ha posat fre del tot perquè prohibeix l’ús del mòbil en les escoles i instituts a partir del curs que ve. No es podran fer servir ni durant l’horari lectiu ni a l’hora del pati. Una notícia que per a molts serà una victòria i que començarà a posar fre a la interconnexió digital que regna avui dia. Alguns professors expliquen que el tracte entre l’alumnat ha canviat, i molt, en els darrers anys, fins al punt que alguns alumnes només es relacionen a través de les tecles d’un mòbil o un ordinador. El mòbil pot ser un punt de partida, però el que potser caldria treballar és l’ús racional que s’ha de fer dels dispositius tecnològics. La tecnologia no desapareixerà de les nostres vides. Això és una obvietat com que necessitem aire per viure. Hem d’aprendre, doncs, a conviure-hi. I això implica una educació digital que no s’hauria d’entendre com una prohibició sinó que hauria de ser una pedagogia diària per aprendre a utilitzar tot el que tenim a l’abast d’una manera racional.

Prohibir és l’últim pas, però no la solució. Avui posem un pedaç en aquest nou capítol, però segurament caldrà fer molts més passos endavant per poder capgirar una situació que comença a ser preocupant.