Editorial

El sector sanitari fa molt temps que reclama actuacions per aturar i revertir la manca de professionals que pateixen. És una qüestió generalitzada: moltes places o es queden buides o costa molt trobar algú que s’engresqui a emprendre o continuar el seu projecte laboral fora de les grans metròpolis que acumulen els grans hospitals. Un projecte laboral i, a conseqüència, de vida, que comporta establir-se en un territori amb poca població i amb centres sanitaris que s’encarreguen de gestionar més el dia a dia que les grans malalties. Ara, la conselleria sembla que ha escoltat el clam que fa temps que era una remor i aplicarà un pla per capgirar dinàmiques en entorns rurals de difícil cobertura. El Ripollès n’és un dels principals focus. Ho farà amb incentius econòmics per poder fer més atractives aquestes especialitats. Un pla que el sector ho qualifica d’una primera passa per aconseguir atreure talent del sector. Ara bé, malgrat que 3.500 euros bruts anuals -a banda del complement de muntanya actual- més que en altres punts de Catalunya són un bon motiu per escollir la nostra comarca, els professionals que hi treballen dia a dia reconeixen que no són suficients perquè aquesta cobertura deixi de ser difícil. Consideren que l’aposta també ha d’implicar que els metges, infermers, llevadors i treballadors socials comencin la seva aventura laboral ja en punts com el nostre. Descobrir l’àmbit mèdic des del terreny on es podria exercir durant la vida laboral. Insisteixen que una persona que comença a fer el seu trajecte dins la sanitat en un hospital dels anomenats grans, difícilment trobarà bo un incentiu econòmic per anar a treballar a un hospital comarcal. I aquí, és on el Departament hauria d’escoltar, de nou, però amb més promptitud que fins ara aquestes consideracions dels professionals de casa nostra.

La Generalitat ja té sistemes per garantir que els professionals de l’educació cobreixin totes les places, siguin d’un poble molt petit o d’una gran ciutat. Ho fan amb l’assignació de places. Un sistema que a molts mestres no els agrada, però que sí que serveix per garantir que cada infant es quedarà sense el seu dret a accedir a l’educació. Potser aquest no és el plantejament més ambiciós del segle per a l’àmbit de la sanitat, però sí que seria una bona manera per incentivar que els centres d’atenció primària o els hospitals comarcals no anessin mancats de professionals i també una bona fórmula per incentivar i donar a conèixer les particularitats de la sanitat de proximitat, que també pot ser molt atractiva per a tots els professionals, però sovint poc coneguda.

El Ripollès té un problema real amb la cobertura d’aquestes places i necessita solucions efectives. La mesura del departament és un primer pas, però necessitem caminar per poder donar una bona atenció a totes les persones que hi vivim.