Editorial

Les eleccions municipals del maig del 2023 van deixar molts titulars i també molts efectes col·laterals. Alguns encara culegen. Una de les grans lectures i de la qual poc se n’ha parlat és l’abstenció amb la qual la ciutadania va castigar amb duresa la classe política. Aleshores vam fer els càlculs: si l’abstenció s’hagués traduït en un partit polític, aplicant la Llei D’Hondt, 8 dels 17 regidors de Ripoll serien ‘abstencionistes’, gairebé fregant la majoria absoluta al consistori.

Que l’electorat està desmobilitzat no és una novetat. Fa temps que una bona part de la ciutadania no se sent cridada a participar i emetre el seu veredicte. I això, en termes democràtics, és un molt mal símptoma com a país. Segurament és una eina de reivindicació i de protesta, però també, en gran manera, és un signe evidentíssim de la desídia de la ciutadania envers la política. De les promeses incomplertes, dels grans projectes que mai veuen la llum i d’un afartament que les necessitats del dia a dia no tinguin un reflex en les polítiques que s’emprenen des de totes les institucions. Segurament és més bonic inaugurar que no solucionar, ho sabem, però d’això també en parla l’abstenció.

El Ripollès, una comarca que sempre ha reclamat l’equilibri territorial, té demandes històriques, però sobretot demandes de present que cal solucionar. Una diversitat de reptes que impliquen la millora dels serveis bàsics i les infraestructures, però també la preservació del medi ambient en un context de sequera agreujada o les polítiques en habitatge, per posar-ne alguns exemples.

Els partits segurament ara no pensen en aquestes demandes. És clar, el Ripollès és un territori petit, en habitants, i que poc pes té en la configuració de l’arc parlamentari. Però malgrat això, cal que aquell cant de sirena que el Ripollès Existeix prengui força de cara als comicis del maig. És imperatiu que els partits polítics presentin propostes concretes i realistes per abordar aquestes qüestions que afecten directament la qualitat de vida dels habitants d’aquesta comarca.

Les promeses de millora de les infraestructures de transport i telecomunicacions han de ser prioritàries per garantir l’accessibilitat i la cohesió territorial. Cal apostar per polítiques que fomentin el desenvolupament econòmic local i la creació d’ocupació. La defensa dels serveis públics, com l’educació i la sanitat, és una demanda constant des del Ripollès. És imprescindible garantir l’equitat i la qualitat en l’accés a aquests serveis, especialment en un context de despoblació i envelliment de la població.

Però, més enllà de les qüestions concretes, el que realment es reclama és una política compromesa, transparent i pròxima a les necessitats dels seus habitants. És hora que els partits polítics posin els interessos de la ciutadania per sobre dels seus propis interessos partidistes i que treballin per construir un futur més pròsper i equitatiu per a tots.

Les eleccions catalanes representen una oportunitat per abordar els desafiaments que afronta el Ripollès i per construir una societat més justa i inclusiva. És responsabilitat de tots els ciutadans exercir el seu dret a vot i triar aquells representants que realment defensin els seus interessos i aspiracions. El futur de la nostra comarca i del nostre país està en joc, i és hora de prendre part en la construcció d’aquest futur.