Editorial

La Setmana Santa s’ha erigit en una oportunitat vital per al Ripollès: el turisme. Després d’un hivern complicat, marcat per les males xifres, arriba el moment de revertir-les i que la comarca es converteixi en pol per atraure visitants.

El turisme ha estat, històricament, un dels pilars de l’economia ripollesa, i aquest any no és una excepció. Amb l’arribada de la primavera i la Setmana Santa, és una ocasió única per reactivar el sector i compensar les pèrdues dels darrers mesos. El Ripollès és sinònim d’un entorn natural privilegiat, amb paisatges impressionants, rutes de senderisme, patrimoni històric i cultural, així com una gastronomia exquisida. Aquesta combinació única d’atractius fa que la nostra comarca sigui un destí ideal per als visitants que busquen desconnectar, gaudir de la natura i, sobretot, fruir de racons únics.

La Setmana Santa és una oportunitat d’or per revitalitzar l’economia local i recobrar el dinamisme perdut durant els mesos passats. Aprofitar aquesta temporada per mostrar tot el potencial del Ripollès com a destí turístic. Però Setmana Santa també és sinònim de processons, una part integral de la cultura i la identitat del Ripollès. Aquestes manifestacions religioses no només tenen un significat profund per als creients, sinó que també juguen un paper crucial en la preservació de les tradicions.

Les entitats que treballen any rere any perquè per Setmana Santa la devoció i la solemnitat es facin presents als carrers de Campdevànol i Camprodon fan mans i mànigues per ultimar els preparatius. Són moltes les persones que se sumen a formar part de les processons, però, malauradament, com passa a moltes entitats, el relleu generacional és una espasa de Dàmocles. Tot i que la voluntat és mantenir-les més vives que mai, la realitat és que els organitzadors, sobretot en el cas de Campdevànol, són persones grans que es dediquen en cos i ànima a fer-les possible. Els joves, però, sembla que no s’impliquen en l’organització i això fa trontollar la pervivència d’aquest tipus d’entitats, però en general de moltes. Segurament falta trobar la peça que encaixi en el puzle i que sigui la clau perquè els més joves vegin interès a formar part del teixit associatiu del Ripollès. Només així es podrà garantir que la comarca continua viva, també en l’àmbit cultural i social. Sovint pensem que les administracions són el carro que ha d’estivar tota l’activitat. En certa manera, és cert. Però també és cert que sense la implicació de la societat civil des del voluntariat, res seria possible.