Editorial

Les bases del concurs de cartells de la festa major de Ripoll deien que havia de ser una obra única i original, que el tema era lliure i que cada autor podia fer una proposta de tema diferent. L’únic requisit: que inclogués ‘Festa major de Sant Eudald 2024 Ripoll del 9 al 12 de maig’. L’autora del cartell guanyador, fins aquest dimarts al vespre, complia tots els requisits. No hi havia ni una coma fora de les bases. El govern d’Aliança Catalana, però, ha decidit atacar la lliure creació i censurar l’obra. El motiu: hi apareix una dona amb vel. Cal dir que per trobar-la fa falta gairebé una lupa i, sobretot, molta paciència.

La ceba de l’equip de govern sembla que sigui esborrar tot senyal que tingui a veure amb la religió islàmica. El govern en més minoria de la història de Ripoll governa, però, només en les nimietats. D’ençà que van agafar la vara de l’alcaldia hem sentit com una cantarella que tan sols fa xxx mesos que som al govern i se’ns ataca per tot. Però la realitat, que s’entossudeix a veure la llum, ratifica que la capital ha deixat molts projectes aparcats. En aquest temps, s’han diluït els pisos de Can Guetes, la sala Eudald Graells comença a tenir teranyines i sembla que no marxaran ràpidament, el Ripijoc no ha fet saltar els més menuts de la vila o la música ha deixat de ressonar amb ‘El Corral’ pels carrers de Ripoll. La Fira de les 40 hores no ha estat un esclat de coets i el govern també ha decidit enterrar la piscina municipal descoberta. Són exemples del que hem perdut pel camí. El govern, en gran manera, ho justifica dient que no hi ha cèntims, que Ripoll té una caixa molt justa. Però resulta que per Cap d’Any es va poder contractar a un artista, del tot legítim, i se li van abonar els honoraris.

Tots els projectes d’abast, però, no semblen importants a l’hora de fer passos endavant per a un Ripoll de present, però sobretot de futur. Podem passar-nos una bona estona per trobar una dona amb vel a un raconet d’un cartell i fulminar la creació, però no podem esmerçar esforços a trobar finançament o buscar certes aliances amb l’oposició per entomar projectes cabdals per al poble.

Lamentablement, Ripoll torna a ser pols de l’actualitat i, de nou, no per una raó positiva. En  aquest entrellat, a més, s’afegeix que aquest tipus d’actuacions es dirimeixen més a les xarxes socials, un ecosistema beneficiós en la majoria dels casos, però que permet, alhora, que personatges sota pseudònims puguin menysprear i fins i tot insultar a tothom qui no pensa com ells.

Ripoll camina de polèmica en polèmica i qui dia passa, any empeny, que diuen. Aquí el govern hi té un paper crucial, però també l’oposició. Tots els equips municipals han sortit amb crítiques ferotges sobre el que consideren censura. Està bé arribar a un consens sobre temes com un cartell, però a partir d’aquí el consens es desfà. Si tots estan d’acord amb l’esfondrada a Ripoll, per què no hi fan res? Al final, les explicacions no les haurà de donar el govern, sinó aquells qui no actuen per res.