Editorial

Sant Jordi és un d’aquells moments de l’any en els quals mirem la cultura per sobre de tot. Les pàgines d’aquesta edició estan ben farcides de llibres que s’han editat parlant del Ripollès o per autors ripollesos. Cal agrair a gent que comparteix el seu talent o les seves vivències perquè la festa de Sant Jordi tingui també autors de quilòmetre zero.

Dimarts serà el gran dia de la celebració als municipis que tenen propostes, però veiem que les llibreries són cada cop un bé més escàs i gairebé un tresor a cuidar.

A la comarca la cultura és sinònim també de música, pels festivals de l’estiu i per ser el plat fort de les festes majors. Sembla que enguany tornarem a tenir festival Inspira, una proposta única a Catalunya. Està per veure quin rol hi vol jugar l’Ajuntament de Ripoll, més amant de la tisora que de la cultura.

Invertir en cultura és complicat, perquè els resultats arriben al cap de molt temps. Programar cultura no té resultats immediats, i a vegades, arribar al màxim de públic no ha de ser la prioritat absoluta. Part de les publicacions es dediquen a deixar escrits temes abans que el passat els esborri i cuidar aquesta memòria viva ripollesa difícilment serà de masses. Però deixar perdre la memòria a llarg termini és massa car.

La comarca tampoc ha sabut fer gaires esforços per crear un paraigua cultural que aglutini l’oferta i, sobretot, eviti contraprogramacions. De caps de setmana en què no hi ha res a fer, a d’altres que caldria ser a tres o quatre llocs a l’hora. Treballar per ser una destinació de turisme cultural és una utopia i cada terra fa sa guerra. Si sumem tots els diners que es destinen a programació cultural sortirien moltes propostes que treballades en conjunt podrien ser atractives. A l’hora de la veritat, però, el que acabem trobant és que només es vol competir amb el poble del costat per fer la festa més grossa. Tot això amb aquells que hi aposten, perquè ara tenim regidors de cultura que només quan han tingut poltrona han passat per algun concert i que són reconeguts per la premsa catalana pels seus insults homòfobs, masclistes i racistes a les xarxes socials.

La cultura ha de tenir en els actors públics un suport i un respecte. Segurament calen pactes locals i comarcals per convertir l’accés a la cultura en una oportunitat en una comarca massa lluny de tot. A vegades són diners, a vegades és reconeixement, però el que mai serà per la cultura és censura. No hi ha millor afecte que estimar la cultura més enllà de Sant Jordi.