Editorial

La matinada de dijous a divendres, Catalunya entrarà, oficialment, en període electoral. No és pas un canvi en l’imaginari de la ciutadania, que fa setmanes que veu com els polítics comencen a desgranar les seves propostes per al país, deixant a banda la feina del dia a dia, com si no fos una tasca prioritària. Els comicis catalans arriben amb un escenari complex, on més que propostes es debaten noms. Els noms dels líders de les formacions són el què, el quan, el com i el perquè, i els projectes queden a banda.

Catalunya té reptes importants al davant, i el Ripollès n’ha d’esdevenir un actor principal i no secundari, com sembla que ens han relegat en les darreres legislatures. Hi ha qüestions a bastament tractades en aquestes línies: habitatge, infraestructures, finançament o les conseqüències de la sequera, per exemple. Aquestes línies que sí que són vermelles haurien de marcar el rumb de les nostres decisions. És cert que cap actor, sigui polític o de la societat, és aliè al que passa a casa nostra, però també és cert que, sovint, ens fixem més en el partit que més ens fa el pes i no tant en les propostes que fa. Segur que el descrèdit que pateix la política actualment hi té un paper rellevant en aquest fet, però també és cert que si ens fixem en els programes electorals, segurament destriarem el gra de la palla.

En aquesta cursa electoral, on sovint el protagonisme dels polítics comarcals passa desapercebut, ha entrat una nova força en joc. Aliança Catalana, nascuda a Ripoll amb el lideratge de l’actual alcaldessa, Sílvia Orriols, serà una de les butlletes que formaran part d’aquesta partida d’escacs que s’ha començat a dibuixar. Enquestes a la dreta, enquestes a l’esquerra... cuinades o no cuinades... cadascuna pronostica uns resultats diferents: entrar, no entrar, o tenir cert poder de decisió si ens fixem en l’aritmètica dels partits independentistes. Sigui com sigui, però, també caldria donar un cop d’ull al seu programa electoral, segur que a més d’un els sortirà una mica de fum del cap...

Sigui com sigui, aquests dies escoltarem moltes promeses que segur que diran que el Ripollès es beneficiarà si entra un o l’altre a governar. Però el que està clar és que més enllà de qui mani a la Generalitat, els polítics d’àmbit local han de lluitar perquè aquestes promeses, siguin del color que siguin, es converteixin en realitat. Perquè les paraules se les emporta el vent, però la constatació de la poca inversió que es fa a la comarca any rere any és un castell que mai es destrueix.