Rebaixar el to
Festa major hauria de ser sinònim de gaudi, de família, d’amistats, de fer poble i de trobades al carrer. Sant Eudald 2024 hauria hagut de ser sinònim de tot això, però la realitat que s’ha viscut durant els tres dies festius queda desdibuixada pel que es va viure el dia del pregó, el dijous, a la plaça de l’Ajuntament. La festa arrencava amb polèmica, és cert, però va acabar amb un enfrontament que palesa que el poble s’està fracturant, i molt. Que la cohesió, si aquesta paraula ha existit gaire mai al bressol de Catalunya, comença a fer aigües per tot arreu i no només hi ha un culpable a qui assenyalar.
Els crits i xiulets contra el Govern municipal també van afectar les persones que estaven dalt al balcó, sense culpa de res. Joves que han decidit sumar i poc tenen a veure amb la política municipal. Tot i que els xiulets no eren dirigits a ells, en van ser el dany col·lateral. I això ningú ho hauria d’aplaudir. La protesta és més que legitima, però sovint cal aturar-se per saber a qui dignifiquem. Tampoc ajuda pujar el llençol amb el cartell com si s’hagués d’acabar el món.
Fa massa temps que el soroll mana a Ripoll, que allò dels teus i els meus està en boca dels vilatans i que l’esquerda s’eixampla. La tensió que es respira en qualsevol acte en què mínimament hi ha algun petit detall relacionat amb la política es talla amb un ganivet. I això, potser ens hauria de fer reflexionar. La política és política i, és clar que és important. Només faltaria! Per això hauríem de tenir el deure d’anar cada quatre anys a les urnes a dipositar el nostre vot de confiança a qui creiem que millor pot fer rutllar el poble.
Ara, hauria de ser el moment, però, d’alentir màquines i pensar en el poble. Rebaixem entre tots el soroll per parlar realment de Ripoll, però qui hi ha de guanyar és el poble i no que es converteixi en dos bàndols enfrontats. Segurament hem de buscar entre tots l’encaix perquè tothom pugui sumar, des del seu posicionament, entre tots rebaixar la tensió i construir poble. De res serveix parlar a la taula de plens de quin poble volem o si el projecte x o y ha d’avançar si el poble està esmicolant-se gota a gota.
