Editorial

La ressaca de les eleccions catalanes encara persisteix i les negociacions per formar govern frenen que la ciutadania pugui desdibuixar els comicis dels 12 de maig de la seva ment. Però aquesta setmana ja estem, de nou, convidats a passar per les urnes. Les eleccions europees se celebraran el 9 de juny i l’entusiasme per decidir la nova configuració del parlament ni hi és ni se l’espera.

El bullici de les eleccions municipals i catalanes ha quedat en un brogit llunyà, molt llunyà. El Parlament Europeu fa la sensació que és un organisme llunyà. Si féssim una enquesta a peu de carrer estem segurs que poques persones ens podrien contestar quines persones el lideren o qui ens representa a Brussel·les. Tot i que la institució té competències polítiques importants, que sovint desconeixem. Aquest és un dels pretextos perquè pocs ciutadans se sentin interpel·lats per aquestes eleccions, perquè Europa no ha sabut desenvolupar un relat que faci entendre quin paper juga a les nostres vides. De fet, les europees històricament no s’han particularitzat com unes eleccions amb elevades participacions i el mínim històric de participació s’ha plantat en el 37%.

Ara, la maquinària electoral es torna a posar en marxa. El 9 de juny es decidirà la composició del Parlament Europea i, per tant, quina orientació tindrà la Comissió Europea. Ens espera una nova ronda de mítings per seduir els votants i que les urnes no quedin mig buides. Una de les grans preocupacions dels actors polítics és mobilitzar la generació z, però veurem quin paper juga la desafecció política, que especialment en aquests comicis sembla que és la música que acompanya la cita electoral.

Hi ha molt en joc amb les paperetes que es dipositin en les urnes. En un punt que la Unió Europa sembla que no és un actor principal, sinó secundari, cal fer reflexió sobre la importància de les polítiques comunes. La Unió Europea, per exemple, té molt pes en les polítiques agràries. S’ha de protegir l’agricultura i la ramaderia amb estàndards de qualitat o s’ha d’apostar pel lliure comerç i la importació de productes que no compleixen aquests estàndards? Cal tenir en compte, a més, que els fons comunitaris són crucials per desenvolupar projectes que d’altra manera serien impossibles. L’aposta per convertir el Ripollès en referent del turisme sostenible, o els projectes de la Torre o el Pla de Ripoll en són exponents. A Brussel·les si determinen qüestions que afecten els 448 milions d’habitants de la Unió Europea.

Veurem quins seran els resultats. Però potser caldria pensar bé quin vot dipositem a les nostres urnes perquè podem pensar que això és un joc de nens quan en realitat caldria posar tota la carn a la graella