Editorial

Malgrat que les darreres precipitacions han regat amb abundància la nostra comarca, la vareta de les decisions no ens ha sorprès amb un canvi de la normativa per la situació d’excepcionalitat per sequera.

El Ripollès es manté en situació d’excepcionalitat, a excepció de Gombrèn i Les Llosses. No és que aquests dos municipis hagin fet quelcom excepcional, és que pertanyen a una altra unitat per l’Agència Catalana de l’Aigua. En una piulada a la xarxa X -abans Twitter- l’alcalde de Molló, Josep Coma, exposava una qüestió que ressona en els nostres caps des de l’anunci del canvi de restriccions per part del Govern català: “Algú pot entendre que es passi a alerta les unitats que s’abasteixen dels pantans Ter-Llobregat, mentre que la unitat que aporten aigua a aquests pantans (com la Capçalera del Ter) estiguin en excepcionalitat? #sequera”, deia Coma.

Segurament tot té una explicació, és clar. Però és aquella cançó que cantes repetidament sense saber el perquè. Quan faltava aigua als pantans, els perjudicats els de les capçaleres. I quan es comencen a omplir els pantans, els perjudicats els de les capçaleres. No som experts en la gestió de l’aigua, però fa la sensació que som solució i som problema al mateix temps.

No han explicat els que suposadament sí que hi entenen els ets i uts per prendre aquesta decisió, però si hem de ser els que nodrim la metròpoli potser també haurem de pensar com la metròpoli. Segurament és una idea que no té cap ni peus: ens estableixen peatges per entrar a la ciutat comtal, però nosaltres regalem les poques coses que tenim perquè sí.

Més enllà d’idees esbojarrades, seria hora de pensar amb el cap. Si no estem en prou bon estat perquè els territoris on més ha plogut puguin recuperar un estat ‘normal’, per què ho han de fer aquells on la pluviometria no els és tan favorable? Hem de ser el pou d’estalvi perquè l’àrea metropolitana tingui aigua? Si la resposta és sí, que ens avisin, ja que som la galleda de Catalunya i no cal parlar-ne més. Les conseqüències en molts sectors han estat especialment esfereïdores i moltes persones ho han passat malament. Seria bo pensar en tot un país, malgrat que sigui tan divers, i no només pensar en el territori més habitat. Potser així tots hi sortiríem guanyant.