Editorial

“Tren L'Hospitalet 05.54 h - La Tor de Querol 09.23 h, circula amb una demora aproximada de 55 minuts per incidència tècnica al propi tren”. – Dimecres, 24 de juliol de 2024.

“Tren L'Hospitalet 11.24 h - La Tor de Querol 14.56 h aturat a 500 m de l'estació de Balenyà-Els Hostalets, a causa de la falta de subministrament elèctric de la catenària. S'està gestionant l'evacuació dels viatgers amb els bombers i els Mossos d'Esquadra”. – Diumenge, 21 de juliol de 2024.

“A causa d'una incidència a les instal·lacions de l'estació de Sants, els trens poden romandre aturats més temps de l'habitual i augmentar el seu temps de recorregut. Tècnics d'Adif estan treballant en la seva resolució”. - Divendres, 19 de juliol de 2024.

Són només tres exemples, però si féssim un recull del perfil a la xarxa X de @rod3cat, emplenaríem en un tancar i obrir d'ulls les seixanta pàgines que conformen aquest setmanari. No només en aquesta edició, en totes. L'R3 s'ha convertit en el forat negre de la circulació ferroviària del país, una línia que acumula retards, incidències i problemàtiques que afecten diàriament els seus usuaris. És la línia amb més incidències i cada setmana se'n produeixen de noves.

És cert que en els darrers anys s'ha fet una aposta per millorar-la i fer-la una infraestructura vàlida per al segle XXI, com a alternativa a l'ús dels vehicles privats. El desdoblament de la línia en trams previs als de la nostra comarca avança, però no ho fa al ritme que seria necessària per convertir-se en una aposta potent per a la mobilitat sostenible. Els usuaris són testimonis dels problemes que acumula i són petits grans herois de la vida quotidiana. És un servei públic que no funciona bé, i això és una realitat com un temple.

La Generalitat assumirà la infraestructura el desembre del 2025. Així s'ha anunciat després de la reunió de la comissió de seguiment per al traspàs integral de Rodalies, entre Generalitat i Estat. Això voldrà dir que serà Catalunya qui gestioni les línies catalanes. Potser la poca distància que separa els governants dels problemes que registra la línia suposarà un pas endavant perquè la infraestructura comenci a caminar cap a les necessitats actuals. El problema és que l'aneguet lleig de les línies ferroviàries fa tant temps que s'ha quedat a la cua, que potser caldrà invertir-hi massa diners per fer-la competitiva. Una competitivitat més que necessària per a comarques com el Ripollès, on la línia de tren pot esdevenir un fet diferencial per a l'impuls econòmic i social de la comarca.

Quan sentim a parlar de sostenibilitat, futur verd o potenciar el transport públic, se'ns fa difícil poder situar aquest horitzó a la comarca. L'afirmació, des d'una visió urbanocèntrica, té tota la raó del món i és cap on hauríem d'avançar. Ara bé, des de la perspectiva comarcal, com podem potenciar aquests conceptes si la línia falla més que una escopeta de fira? Com podem intentar anar a una reunió a Barcelona si no sabem quan arribarem o si haurem d'agafar transport alternatiu perquè s'ha produït un problema en el tren, de qualsevol índole?

La realitat és que per moltes promeses que es facin, que n'hi ha hagut i ens han fet albirar un futur millor, la constatació de com de malament es troba la línia s'entossudeix a sortir a la llum, en format piulada diàriament, i amb el cansament que acumulen aquestes persones que malgrat saber que avui potser passarà alguna cosa, intenten apostar per una mobilitat més sostenible, a l'espera de si els astres s'alineen i algun dia gaudim d'un bon servei.