Editorial

Els prop de 8.000 militants d’Esquerra Republicana hauran de validar o no, aquest divendres, l’acord entre els republicans i el PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Marta Vilalta deia a ‘El món a RAC1’ que "sí l’acord és bo, assumim la penyora de tenir un president com Salvador Illa". Quina manera de defensar i donar ales a un govern socialista… És allò de dir que dins del dolent, intentem veure la llum. De fet, aquestes paraules reflecteixen a la perfecció les cares de l’anunci del preacord a la seu republicana. El preacord consisteix en quatre carpetes: el finançament, la resolució del conflicte polític, la defensa de la llengua i la continuïtat de les polítiques del govern anterior. Però com en qualsevol acord, cal mirar la lletra petita, que sovint és més interessant que els grans titulars.

Sobre el finançament, no es parla de concert econòmic, vaja, la clau de la caixa, sinó que s’ha pactat un finançament singular, que s’haurà de validar al Congrés per majoria. La idea tots la firmaríem, l’execució ja queda més en dubte. Pel que fa a la defensa de la llengua, és una peça clau per vertebrar el país. El català ens identifica, ens fa ser qui som. Però com podem parlar de la defensa de la llengua amb un Salvador Illa que a la mínima es dirigeix en castellà al públic, excusant-se en el fet que molts dels que atenen els seus mítings són castellanoparlants. I sobre la resolució del conflicte polític, el text parla d’impulsar una convenció nacional en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou govern. Serà una taula de diàleg 2.0? Servirà per a alguna cosa?

És evident que la política catalana es troba en un moment de gran incertesa i tensió. Els militants d'Esquerra Republicana tenen davant seu una decisió crucial, que no només definirà el futur del partit, sinó també el futur de Catalunya. La investidura de Salvador Illa, un socialista, representa un gir significatiu en la dinàmica política actual. Mentre que alguns veuen aquest pacte com una traïció als ideals independentistes, d'altres ho interpreten com una oportunitat per avançar cap a un futur més estable. I per què no dir-ho: aïllar la possibilitat d’unes noves eleccions que podrien deixar encara més tocats els republicans.

Però quin serà el cost real d'aquest acord? La història ens ensenya que els acords polítics sovint venen acompanyats de concessions. Serviran per arribar a algun port? Els militants d'ERC es troben davant d'una encruïllada. Validar aquest acord significa apostar per una nova direcció. El futur de Catalunya està en joc, i només el temps dirà si aquesta decisió serà recordada com un error o com un pas cap a un nou horitzó.