Editorial

L'enrocament de les negociacions per la concessió de Vall de Núria entre l'Ajuntament de Queralbs i Ferrocarrils de la Generalitat sembla que ha superat els esculls. Finalment, consistori i empresa pública han arribat a una entesa que satisfà les dues parts i que permetrà, si res es trenca pel camí, que abans de la tardor, la concessió per a les pròximes dècades sigui una realitat. Això no només són bones notícies per a Queralbs, ho són per al Ripollès en genera.

Les converses s'han mantingut molt en secret i, com sol passar en aquests assumptes, només s'han airejat a conveniència del moment els detalls de per què no es firmava aquest nou acord que ha de garantir el Núria del present, però sobretot del futur. Molts han especulat a aquest es devien aquestes dilacions, però, del cert, se'n sap poca cosa. Ara, si finalment entre finals d'agost i principis de setembre se celebra el ple extraordinari que ha de servir per validar el text, també caldrà fer molta pedagogia del que s'ha posat negre sota blanc.

Les incerteses mai són bones i prova d'això és el caliu que s'ha anat forjant en els darrers mesos especialment al municipi i a la vall de Ribes. Ningú entenia res i tothom demanava explicacions. Ara, arriba el torn de donar resposta a aquests interrogants que han sobrevolat en tot aquest període. No només ho hauria de fer l'equip de govern queralbí, sinó que Ferrocarrils també hi hauria d'explicar el seu paper. Només així s'entendrà el perquè de tot plegat.

Sigui com sigui, l’acord és una bona notícia per al desenvolupament social i econòmic de casa nostra. Vall de Núria és pal de paller i si no s’hi hagués arribat, les repercussions econòmiques que se’n derivaven eren importantíssimes. Aquesta era una negociació a dues bandes, però tenia repercussió territorial.

Una bona notícia, que segurament quedarà emmascarada, aquest dijous, pel retorn del President Puigdemont, la seva possible detenció i la investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. Això és nou capítol que marcarà la història del nostre país. Però de tot això, ja n’escriurem rius de tintes més endavant.