Editorial

Dijous. Dia important per al país: la investidura del nou president de la Generalitat. El focus d'atenció, però, no se centrava en qui seria el nou cap del govern català, si no fora del Parlament. Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat de Catalunya, retornava de l'exili. Tot estava preparat per a la seva detenció, però res va passar com estava preparat. Va fer un discurs, breu, a l'Arc de Triomf, i de la mateixa manera que va arribar, de sorpresa, va marxar. Ningú sabia com ni per què. Però el que sí que se sabia és que els Mossos d'Esquadra van activar l'operatiu Gàbia arreu del país.

Al Ripollès, de manera sorprenent, i quan no feia ni una hora del discurs, ja hi havia un control a l'entrada sud de Ripoll. Cotxe per cotxe, la policia catalana buscava trobar i, posteriorment, engarjolar un diputat electe. Ho feien amb un dispositiu que malauradament es va haver d'activar pels atemptats terroristes del 17 d'agost de 2017. Una maniobra per detenir un diputat electe, un president de la Generalitat que s'utilitza per intentar detenir terroristes. On hem anat a parar?

A la comarca no es van fer esperar les reaccions i una de les persones que ho va fer amb més contundència va ser l'alcalde de Molló, un dels punts on es va establir un control d'aquestes característiques. S'exclamava perquè deia que era "esperpèntic" i no ho feia per l'operatiu, que també, sinó perquè en moltes ocasions havia reclamat la presència de la policia catalana i la resposta era que no hi havia prou dotacions al Ripollès.

La pregunta és: calia l'operació Gàbia per a detenir Carles Puigdemont? És un operatiu per a casos molt extrems i que radica que la solució a un conflicte polític mai ha estat només en les esferes polítiques. Que una persona continuï a l'exili per a les seves idees, continua estant una anomalia democràtica que qualsevol estat, precisament, democràtic no s'hauria de poder permetre.

La primera espurna del nou govern ja ha cremat prou pàgines de diaris i caldrà estar amatents a quines són les línies mestres d'aquest nou executiu català. Un executiu que té molts temes preocupants sobre la taula com l'habitatge, les polítiques lingüístiques, la gestió de la seguretat o la gestió de la sequera. Esperem que no siguin qüestions que quedin tancades en una gàbia, sinó que aquestes, que de veritat són imprescindibles, comenci a obrir portes per solucionar les qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania.