Responsabilitat

Editorial

Al Ripollès s'han produït més d'una cinquantena de serveis dels Bombers de la Generalitat al medi natural en el que portem d'any. Són menys si ho comparem amb les dades globals del 2023. La gran majoria són per salvaments o rescats de muntanya. Això sempre és la tònica habitual. I a l'estiu, encara més. La bona notícia és el descens que s'ha produït, però des del cos alerten que la muntanya mai és segura i que cal estar alerta a tots els condicionants que s'hi produeixen.


Fa poc, parlant amb muntanyistes de soca-rel, explicaven que sovint es trobaven per les muntanyes de casa nostra persones que es pensaven que fer cim era un bufar i fer ampolles. Persones sense cap mena de preparació, però el més alarmant és que ni tan sols havien esmerçat algun esforç a preparar bé la roba amb la qual anaven. Pantalons curts, samarreta de tires, unes sandalietes i au, cap amunt. Ni una gota d'aigua, ni una jaqueta per si canviaven les condicions... Res. Sortir de casa amb el que portes i cap amunt.


Els cossos de seguretat alerten de nou que cal ser proactiu i no esperar que algú ens salvi el cul en el darrer moment. Expliquen consells tan obvis com que el muntanyisme exigeix preparació, que cal informar-se de les condicions meteorològiques o que cal avançar a algú cap on ens dirigirem per qualsevol cosa que pugui passar. Són consells tan elementals que sovint fa una mica de riure haver-los de repetir any rere any, mes rere mes. Però si les autoritats no es cansen de fer-ho, deu ser perquè hi ha moltes persones que en fan cas omís.


La responsabilitat parteix de cada persona i quan un és adult, no s'hi val que hi hagi una persona que t'hagi de recordar què has de fer per no passar-ho malament. La muntanya és de tots, però potser hauríem d'acostumar-nos a fer pagar a aquells que fan imprudències. Les imprudències tenen un cost, no només en termes econòmics, sinó també en la seguretat i el benestar dels altres. És hora de dir prou a aquestes actituds incíviques que posen en risc no només a aquells que les cometen, sinó també la dels equips de rescat que, sovint, han d'exposar-se a situacions perilloses per salvar-los. Potser és hora de considerar sancions més estrictes per aquells que, amb el seu comportament irresponsable, posen en perill la seguretat de tots i abusen de la muntanya com si fos un parc d'atraccions. Cal respectar la natura i entendre que la muntanya exigeix respecte i preparació.