Editorial

El curs escolar comença aquest 9 de setembre, després de no poques polèmiques i discussions per la data d’inici. Des que es va decidir avançar el calendari, és el tercer curs que comença amb el consens esquerdat i moltes veus contràries. També hi ha hagut polèmica pel que fa a la incorporació de nous professors, sobre la quantitat i els destins dels professionals, i a la formació professional, encara es queden massa interessats sense plaça, malgrat que al Ripollès, la relació entre l’oferta i la demanda sembla més equilibrada.

Podem estar d’acord amb la nova consellera d’Educació i Formació Professional quan diu que “els últims temps han estat de molts canvis, a vegades poc planificats i poc consensuats”, però cal que els nous responsables polítics arribin amb la lliçó apresa i facin molts de colzes, estudiant la situació detalladament i aplicant-se a l’hora de parlar amb els que més en saben, abans de fer cap nou moviment. Els sindicats, per la seva banda, també han de poder asseure’s a dialogar calmadament, saber girar full i negociar de manera constructiva.

El problema de l’educació no s’ha abordat com cal en els darrers anys, d’acord amb els canvis progressius de la societat; s’ha deixat per a l’últim dia. Ara toca fer canvis estructurals, perquè el model no respon a les necessitats. Resulta simptomàtic comprovar com encara es lluita per mantenir una xarxa universitària dimensionada segons les prioritats de fa dues dècades, on cada institució defensa amb dents i ungles la seva parcel·la sense cedir terreny, i no es dota de múscul a la formació professional. S’han de prestigiar els oficis i els treballs tècnics, perquè avui dia són un valor afegit. Actualment, qui sap fer una instal·lació o una feina de fusteria té la vida solucionada. Té la feina que vol i la que no vol; si pateix és perquè no abasta tothom qui el necessita. Li falta una competència sana, aquella que es pot repartir el nínxol de mercat, que continua sent gran i que sembla cada cop més enorme davant la jubilació dels més grans.

Tot això s’ha de poder dir alt i clar, s’ha de comunicar des de l’administració, i s’ha de dotar a les institucions formatives de la inversió necessària per formar els treballadors que el futur necessita. Cal conèixer els botons que es toquen abans de tocar-los, i per a això cal estudiar de valent.