Editorial

Hi ha obres de teatre que duren tres hores i les vius com si només fossin quinze minuts per la seva intensitat. D'altres, que són de curta durada i que se't fan eternes. Després arriba el ple de Ripoll que més aviat és un vodevil difícil de pair. Les sessions s'han convertit en ultra trails. Només els millors poden arribar a meta en aquest tipus de curses, i els plens de la corporació de la capital comencen a arribar a aquest punt. La tensió es palpa en l'ambient, els punts més lleugers es converteixen en un anar i tornar de preguntes, respostes, exclamacions, retrets, rèpliques i contrarèpliques. Tot plegat, sense poder acabar de treure'n l'entrellat. L'ambient està enrarit com, de fet, ho ha estat des de l'inici del mandat.

Un ambient que ha de fixar el rumb d'aquest consistori. Ningú s'entén, ningú té majoria, però qui dia passa, any empeny i aquí ens trobem. Les finances municipals han estat el darrer acte d'aquesta trama, que a instants sembla una comèdia, però sovint és un drama. Ni un punt arriba amb el consens necessari per a votar-se favorablement.

Potser als polítics de casa nostra haurien de començar a calçar-se les vambes i veure l'ambient que es respirava en propostes com les caminades per l'envelliment actiu o la cursa de la dona. Tothom remant per tirar endavant. És clar que cada partit polític ha de defensar els seus postulats. Per això anem a eleccions i cada ciutadà té el dret d'escollir qui pensa que millor el pot representar. Però precisament perquè els ciutadans els han elegit, tenen el deure d'asseure's i parlar, pel bé de tothom. Només buscant consens i obrint mirada s'arriben a acords, i aquest podria ser el primer pas per començar a vertebrar polítiques que realment beneficiïn els ciutadans.

De moment, el pla de sanejament està a l'aigüera i veurem com evolucionen les finances municipals. Entre crits, enfadaments i renyar al contrincant, però, segur que mai s'arribarà a bon port.

El que sí que els podem assegurar és que la medalla d'or a la resistència se l'enduran aquells que decideixen viure o veure en directe un ple de l'Ajuntament de Ripoll. És una marató de fons que pocs aconsegueixen resistir.