Editorial

El Govern ha fixat un termini de dos anys perquè els municipis actualitzin o elaborin el seu pla d'inundació homologat. Un instrument que serveix com a guia per a fer front a les emergències per inundacions. Sembla que tothom se'n recorda de Santa Bàrbara quan trona Malgrat que molts ajuntaments fa temps que tenen sobre la taula fer aquest pas endavant, reconeixen que sovint la feina del dia a dia es menja aquest tipus de qüestions que haurien de ser prioritàries per a la seguretat.

Després de la desgràcia del País Valencià, ara tothom a córrer a fer passes endavant en aquest sentit. De fet, els experts asseguren que l'acció humana ha fet prevaldre el seu criteri, en comptes de tenir en compte l'espai de la natura. Uns ulls que no tenen en compte ni plans d'inundació ni situacions imprevistes. Els alcaldes, a més, es queixen de les poques solucions que els permeten les directrius de l'Agència Catalana de l'Aigua, que en comptes de vetllar pels recursos hídrics, sembla que treballin per ser els inspectors del medi hídric. Tallar un arbre que pot ocasionar problemes es converteix en un obstacle de primera magnitud.

Ara és l'aigua, però ningú se'n recorda que tenim uns boscos deixats de la mà de Déu, a l'espera que una guspira s'endugui tot el que té a l'abast i molt més. Llavors ens recordarem que cal fer franges de seguretat contra incendis o que la gestió que s'ha fet d'aquests espais dista molt de les necessitats per evitar qualsevol incidència. Sovint fa la sensació, en aquest però també en altres casos, que l'administració fa ulls clucs a la realitat que s'obstina a fer-se vibrant.

Els municipis, que sovint no disposen ni de recursos ni de competències suficients per abordar problemes estructurals, es troben desemparats enfront de normatives poc flexibles o poc adaptades a les realitats locals. Així, el que hauria de ser una planificació territorial amb la mirada posada en la sostenibilitat i en la prevenció dels riscos, sovint queda relegada per unes normatives que es perden en la burocràcia o en la falta de consens entre administracions.

Però el problema no és només de normatives o de plans obsolets; també ho és de la manca d'inversió en infraestructures per a la prevenció de desastres, i d'educació ambiental. La natura no espera, i el canvi climàtic continua accelerant els fenòmens meteorològics extrems. La realitat ens avisa una vegada i una altra, i potser ja no ens podem permetre ajornar aquestes accions preventives.

Si continuem mirant cap a una altra banda, si esperem que només quan truqui Santa Bàrbara se'ns il·lumini la responsabilitat, estarem condemnant-nos a repetir, una vegada i una altra, les mateixes tragèdies.