Editorial

Vivim en un món polaritzat. El posicionament de molts, sovint, és blanc o negre i el que pensem en totes les qüestions només és vàlid si surt a la llum pública, i més si té un gran ressò. Les diferències entre uns i altres són el que fem evident i no busquem les solucions per fer una societat més equitativa, més pròspera per a tots. Malgrat els entrebancs del dia a dia, la gran majoria obrim la nevera i podem escollir el que volem sopar aquell dia. O si no trobem res que ens faci el pes, agafem la cartera i baixem a la botiga per comprar uns nous productes que aquell dia ens facin salivera. Això és un privilegi que en la vida frenètica no li donem gens d'importància, passa desapercebut. Però per a moltes famílies del Ripollès és un somni que molt poc sovint es fa tangible.

Aquest cap de setmana arriba una nova edició del Gran Recapte d'Aliments, segurament en un dels anys més difícils. Després que la solidaritat s'hagi fet més que palesa per ajudar qui ha patit la gota freda al País Valencià, arriba una nova cita per allargar la mà a qui més ho necessita. Parlar del Gran Recapte mai és una bona notícia, potser sí per les tones de menjar que es puguin recollir. La realment bona seria que les desigualtats no existissin i que tothom pogués viure la seva vida sense preocupar-se per què menjar a la nit o l'endemà.

L'ajuda que es recollirà aquests pròxims dies també servirà per als damnificats de la dana, perquè la tragèdia encara no ha acabat, però sobretot ha de servir per donar un impuls a aquelles persones de casa nostra que necessiten un cop de mà per poder cobrir les necessitats més bàsiques. S'ajudarà a infants, a adolescents, a adults... a famílies que ho necessitin.

El lema de la campanya és que deixem les excuses. I és que les excuses no ajuden a sumar per una de les cites més solidàries que viu anualment el país per recollir aliments bàsics. Fem que la bossa solidària sigui més gran que mai.

Ara bé, aquí també sorgeix un debat més profund. Hauria de ser necessari el Gran Recapte? Segurament no si les polítiques socials evolucionessin del model assistencialista actual a polítiques actives per atacar de soca-rel el problema, que acompanyin les persones, les promocionin i les empoderin. Potser és una utopia, però fer canvis estructurals en l'àmbit social hauria d'ajudar que no calguessin ni Grans Recaptes ni Maratons perquè la societat pogués estar cohesionada i amb justícia social.