Editorial

El Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones no pot reduir-se a una jornada de reivindicació simbòlica o de promeses buides. Les xifres esfereïdores d'assassinats i agressions són un reflex insuportable de la realitat estructural que vivim. Amb 19 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles aquest any i 17.452 dones ateses pel SIAD a Catalunya, la violència masclista persisteix com un problema profundament arrelat que no es pot ignorar ni diluir en l'ombra mediàtica. Aquesta xacra ens interpel·la a tots i exigeix accions decidides i immediates per transformar una societat que encara perpetua aquesta xacra.

La violència masclista no és un fet anecdòtic, sinó l'expressió més brutal d'una violència estructural que travessa totes les esferes de la vida. És la punta de l'iceberg d'una estructura que desposseeix les dones dels seus drets i espais de decisió. És una violència que es manifesta en múltiples formes: des de l'agressió física fins a l'assetjament, el control psicològic o la precarització econòmica. Totes elles responen a un sistema que necessita mantenir les dones en un rol subordinat. És urgent que transformem el marc cultural que normalitza aquestes situacions i que impulsem recursos efectius per identificar i prevenir la violència abans que es produeixi. No hi ha lloc per a la resignació.

El 25N ha de ser un moment per renovar el compromís col·lectiu amb la fi de la violència masclista, però també per reconèixer la nostra responsabilitat com a societat en aquest combat. No podem permetre que les morts i les agressions quedin reduïdes a una estadística freda. Cada vida compta, i cada agressió és evitable. Caldrà insistir, reformar i implicar a tota la ciutadania, perquè el canvi no serà possible sense una consciència crítica que entengui que la violència masclista no és un problema de les dones, sinó de tots. Perquè una societat justa només és possible si cap dona ha de viure amb por.