Editorial

La política municipal s'assembla a una orquestra on cada regidor toca el seu instrument, però a Ripoll, la melodia fa temps que sona desafinada. L'alcaldessa Sílvia Orriols dirigeix una partitura que l'oposició rebutja, mentre cada grup polític intenta imposar el seu propi ritme. La manca de consens ha convertit el ple municipal en un concert caòtic, on les desavinences, les acusacions i el bloqueig pressupostari han esdevingut els principals protagonistes.

Des de fa mesos, fins i tot abans de l'inici del mandat, Ripoll viu immers en un constant desconcert polític. Els acords són escassos, les tensions creixen i la desconfiança entre govern i oposició s'ha convertit en el denominador comú de cada sessió plenària. Les decisions que haurien de marcar el rumb del municipi queden atrapades en una espiral d'acusacions i retrets. Ara, la darrera nota d'aquesta partitura –que cap gran mestre firmaria– és la qüestió de confiança que planteja l'alcaldessa per intentar salvar el seu pressupost i, de retruc, el seu govern en minoria, sense haver aconseguit el suport de l'oposició.

Les eleccions municipals van configurar un arc polític fragmentat, un autèntic trencaclosques on les peces no encaixen fàcilment. Cada grup polític representa una forma i un color diferents, sovint amb visions contraposades que han dificultat la governabilitat. Ara, després de divuit mesos de gestió d'Aliança Catalana, aquest nou mecanisme obre una finestra de trenta dies perquè l'oposició, si no prospera la qüestió de confiança, assumeixi el repte de construir ponts de diàleg i consens allà on fins ara només hi ha hagut confrontació.

Han estat divuit mesos en què els cinc partits que no governen han criticat amb contundència el que consideren una “mala gestió” d'Aliança Catalana. Aquestes crítiques, lluny d'apaivagar-se, han anat en augment i res fa pensar que cessin si Sílvia Orriols aconsegueix esgotar el mandat.

Si ens atenim a l'evolució dels plens municipals i als retrets llançats a l'equip de govern, l'oposició sembla tenir només un camí possible: entendre's. Això ja no va de noms, sigles ni colors polítics. El fil conductor ha de ser la coherència política respecte als discursos pronunciats tant dins com fora de la sala de plens. Si tots els grups asseguren estar als antípodes de les polítiques d'Aliança Catalana, resultaria incomprensible que, per acció o omissió, acabessin validant la continuïtat de l'actual govern municipal.

Ara és el moment en què l'oposició ha de decidir si és capaç de transformar les crítiques en una alternativa de govern viable. Durant mesos, han denunciat el que consideren errors i deficiències en la gestió d'Aliança Catalana, però l'escenari actual els obliga a passar de les paraules als fets. La ciutadania espera respostes concretes i accions valentes que estiguin a l'altura de les expectatives generades.

L'orquestra desafinada de Ripoll afronta el repte de trobar un nou equilibri. Els pròxims trenta dies seran clau per veure si l'oposició aconsegueix trobar un acord que aporti estabilitat i noves perspectives per al municipi. Sigui quin sigui el desenllaç, el repte serà trobar una sintonia que permeti avançar en benefici de Ripoll, deixant enrere l'immobilisme i cercant punts de trobada entre les diverses sensibilitats polítiques.