Editorial

Aquests dies, el Gremi de la Pagesia Catalana ha exhibit fortalesa en la commemoració del primer any de Revolta Pagesa, amenaçant amb nous talls de carreteres a tot el país i forçant el Departament d’Agricultura a reprendre les negociacions i anunciar mesures concretes per millorar el sector.

No només això. Durant la jornada de mobilitzacions de dilluns, la representant del gremi agrari al Ripollès, Marta Dordas, avançava a aquest mitjà que es preparen noves accions, aquesta vegada dirigides contra les polítiques de la Comissió Europea, que consideren perjudicials per als productors catalans. Dordas destacava l’entesa amb els pagesos del Vallespir, amb qui han compartit un any de lluites, i anunciava contactes amb agricultors italians, alemanys, belgues i polonesos per fer front comú contra el tractat de Mercosur, una mesura que, segons denuncien, podria suposar la desaparició d’entre un 10 i un 15% del sector agrari europeu.

Però no tot són bones notícies. Només 24 hores després de l’anunci de l’acord entre el Gremi de la Pagesia i la Generalitat, les agrupacions pageses històriques de Catalunya, Unió de Pagesos i JARC, han qüestionat la viabilitat de les mesures pactades.

Alerten que els acords són simplement l’aplicació de la normativa existent i que, en molts casos, el Departament d’Agricultura no té competències per garantir-ne el compliment. També denuncien que els acords no estan dotats de pressupost, fet que consideren una promesa buida de contingut.

Per la seva banda, el Gremi de la Pagesia tampoc fa curt en les crítiques. Durant l’aniversari de Revolta Pagesa, un representant del Ripollès expressava a aquest setmanari la necessitat d’una agrupació “amb les mans lliures”, insinuant que els sindicats agraris catalans arrosseguen deutes amb la Generalitat i que això podria condicionar la seva capacitat de pressió.

És evident que gran part de les accions de resistència del sector agrari s’han de traslladar a Brussel·les, fent sentir la veu de l’agricultura catalana en el marc de la política agrària comuna europea (PAC), que marca les directrius econòmiques del sector primari a la UE.

No obstant això, abans de buscar aliances amb altres països europeus, caldria resoldre els desacords interns entre les diferents agrupacions pageses catalanes. Només amb unitat des del territori es podrà enfortir la posició catalana en el debat agrari europeu i evitar maniobres que perjudiquin el sector.